Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de juliol de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Un dels objectius claus del POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal) de Manresa el trobem en aquesta frase de l’estudi ambiental estratègic: “Tal i com es detalla a l’apartat 3 de l’Article 1 de la Normativa Urbanística del Pla, amb el nou POUM es pretén configurar un model d’ocupació de sòl globalment eficient que eviti la dispersió sobre el territori, afavoreixi la cohesió social i la rehabilitació i la renovació en el sòl urbà”. Malauradament, aquest objectiu es va desdibuixant i perdent en tota la proposta del POUM i no es fa extensiu al sòl no urbanitzable. És preocupant el fet que l’oblit es fa més evident en el cas dels espais lliures i els espais no urbanitzables del municipi. La gestió que es faci d’aquests espais és la finalitat principal de les nostres al•legacions.
Els espais lliures i els espais no urbanitzables no han de ser espais marginals gestionats per plans especials que mai s’executaran. L’espai lliure i els espais no urbanitzables haurien de ser tractats de forma integral. Els espais lliures no haurien de ser el residu de l’aplicació del POUM tal com es pot deduir del model de ciutat que es proposa. Els espais lliures han de ser considerats com el resultat d’un projecte territorial integral i mai el que resta després d’haver executat i dissenyat el Pla. No podem considerar-los fragments, la suma dels quals és molt alta, que impedeixen un funcionament més benestant de l’ecosistema urbà. Cal per tant vertebrar aquests espais lliures de forma coherent i integral tenint en compte la matriu mediambiental sobre la qual es sustenten els altres usos dels espais.
La matriu ambiental és clarament descrita en l’estudi ambiental estratègic: climatologia, geologia i geomorfologia, hidrologia i hidrogeologia i entorn natural de Manresa. També hi són descrites les possibles afectacions, els impactes i els riscos induïts per l’activitat humana sobre aquesta matriu. També es fa, finalment, una proposta d’alternativa ambientalment més coherent. Però, de la mateixa forma que la matriu ambiental està descrita amb precisió en l’estudi ambiental estratègic, s’hauria de considerar en tots els altres apartats del POUM amb el suficient rigor i concreció per la seva vital importància. És incomprensible fer una descripció dels criteris ambientals del POUM, d’acord amb l’alternativa d’ordenació proposada, i després no tenir-los en consideració.
El que relliga totes les activitats humanes en el municipi és la matriu ambiental. Cal tenir-la en compte. I per tant, cap espai ha de ser tractat de forma marginal. Els espais lliures tenen la funció clau de fer de connectors o corredors i cal integrar-los amb la totalitat dels espais amb altres categories d’ús. S’hauria de prefigurar un model territorial de ciutat que respectés la matriu mediambiental subjacent i que aquesta no es tractés de forma marginal o inexistent. Aquest model, que sembla que es proposat en el mateix POUM, es fa incomprensiblement invisible al llarg del seu desplegament.
En síntesi, una al•legació a la totalitat: caldria que en el nou planejament no es perdi l’oportunitat de crear una eina per a la utilització racional del territori i del medi ambient, la preservació i promoció dels recursos naturals i la preservació dels valors ecològics i paisatgístics. Per això, es proposa recórrer menys a les figures dels plans especials típiques i poc funcionals, ja que poques vegades s’executen, i que en el POUM s’insereixin propostes més integrals que englobin els espais lliures i els espais no urbanitzables.
