Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de juliol de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
PATRIMONI. Just al davant de la fàbrica Nova tenim una modesta capella que dóna nom al raval que fa uns cent anys constituïa els afores de Manresa i l’inici del regadiu. Actualment és una zona residencial en procés de renovació urbanística. La capella és d’estil barroc, construïda al segle XVII, i el 1986 se’n va millorar l’entorn tot enderrocant els edificis del voltant.
Situada al final del carrer del Remei de Dalt, es tracta d’una església d'una sola nau de planta rectangular i amb la capçalera lleugerament còncava. El sostre està cobert amb una volta de canó que reposa directament sobre els murs laterals, que són de pedra vista i tenen una fornícula rectangular als dos costats de l’interior. El cor és de construcció posterior a la resta de l'edifici. A la façana hi destaca el portal de llinda plana que té a sobre una petita fornícula amb la imatge de la mare de Déu del Remei. La façana es corona amb un campanar d'espadanya força enlairat i la il·luminació de l’interior es fa amb dues finestretes a la paret est i un ull de bou al mig de la façana principal. L'aparell és de carreus ben disposats en filades.
La capella es va construir el primer quart del segle XVII en el lloc conegut fins llavors com Altiplà o Roquer d'Amigant i el seu fundador va ser el ballester manresà Gaspar Picalquers, la família del qual la cedí el 1627 als Trinitaris. Diferents ordes religiosos de la ciutat es van oposar a la cessió i el 1632 aconseguien l'expulsió dels Trinitaris. La capella es va cedir a la parròquia de la Seu el 1637. Al 1861 s'hi van fer algunes reformes i va patir destruccions durant la Guerra Civil, com la resta del patrimoni religiós de la ciutat. El febrer del 1986 es va acabar la restauració que li ha donat l’aspecte actual.
La capella del Remei està protegida de manera parcial pel catàleg de patrimoni de Manresa per la importància històrica i artística com a element que dóna nom al barri i pel seu valor tradicional i testimonial.
PER SABER-NE MÉS:
SARRET I ARBÓS, Joaquim, Història religiosa de Manresa, Impremta i enquadernacions de Sant Josep, Manresa,1924, pàg. 282.
Foto: Francesc Rubí
