Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de juny de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Si el panorama a l’Ajuntament de Barcelona ha quedat remogut, el de Manresa, Déu n’hi do. No pas perquè els partits independentistes no s’hagin situat de punta de llança, sinó perquè a CiU la camisa gairebé no li toca el cos i sap que si inaugura el mandat en minoria, li costarà molt tirar endavant el programa, tot i que, alhora, molts pensen que si el modus operandi ha de ser el mateix dels últims quatre anys, més val que hi renunciïn i deixin pas a altres projectes més concrets i a polítiques més associades a les esquerres. Una bona idea seria que un pacte ERC+CUP fitxés Josep M. Sala com a gerent ja que, com a partit influent i canalitzador d’activitat econòmica, el govern de Junyent no se n’ha sortit.
Ara bé (i per fúmer clatellots a banda i banda), és tan certa la grisor convergent (aquí i arreu del territori) com que ERC està tenallada per l’horitzó del 27-S i l’enjòlit sobiranista que, massa vegades, s’avantposa a un dia a dia d’emergència social. Fer saltar l’alcaldia de Junyent seria un mal exemple a seguir per a altres indrets (Sant Joan de Vilatorrada, sense anar més lluny). De la mateixa manera, la CUP, com a tercera força, no pot continuar practicant l’equidistància del socialisme utòpic i, ho vulgui o no, haurà de mullar-se en mocions que no encapçali i decantar a balança, ja sigui a favor dels republicans o dels convergents i, si cal, fer de govern per demostrar que els seus eixos programàtics són factibles. Des de l’oposició i la negativa crònica, sempre és tot més fàcil.
IL·LUSTRACIÓ: JOAN MANEL GABARRÓ
