Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de juny de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Saturació electoral
Començo la pentinada mensual amb la ressaca i els efectes col·laterals de la campanya i les eleccions municipals a Manresa. Segons tenia entès, els partits es repartien equitativament els punts de la ciutat on col·locar cartells de propaganda. Però, és clar, entre els que encartellen a tort i a dret i els que es dediquen a fer desaparèixer pancartes i cartells dels altres, tot plegat acaba sent una guerra sense treva fins al dia de les votacions. I en zones cèntriques passen coses com la que mostrem a la imatge. En un mateix fanal de la Plana de l’Om hi havia penjada propaganda de tres partits a l’hora. I, alerta, sembla que alguna de les formacions va col·locar el seu cartell davant del pòster promocional d’ERC de Pere Culell. Un desori.
De fet, amb deu candidatures presentades, la paperassa electoral s’ha multiplicat exponencialment i, durant una quinzena, no hi ha hagut dia que no ens envaïssin les bústies amb fullets i dossiers promocionals de tot tipus. Ben a prop del fanal que mostrem, en el tram de pujada del carrer Nou venint des de la Plana, un col·laborador va retratar el cartell de grafia manual que també publiquem. Hi diu, textualment: “Propaganda política. No, No. Se denunciará” En fi, pel doble no i la llengua que fa servir l’autor es poden intuir dues coses. La primera, el que va votar o hauria volgut votar el 9-N. I la segona i evident, que n’estava fart de tanta paperassa.
Vàter de pagament
Com tips en deuen estar dels clients que es colen al lavabo al bar Caracas de la plaça de la Reforma que, ja fa temps, va canviar de propietaris. Qui més qui menys, algun cop, ha necessitat anar a l’excusat i, davant de la urgència, s’ha ficat en alguna cafeteria i, per no quedar malament o pecar d’espavilat, ha demanat un cafetonet o una aigua com a
penyora de fer ús del lavabo. Però, és clar, hi ha gent que aquesta mínima deferència no la té i no té en compte que, en els establiments de pública concurrència, la neteja del vàter és una bona murga i costa temps i diners. En una paraula, és un servei per als clients i al propietari o als treballadors els molesta molt que el facin servir i, sobretot, l’embrutin transeünts que ni tan sols fan una consumició. Per això, si hi aneu, trobareu el cartell que reproduïm a la porta del lavabo. Si sou clients, l’ús és gratuït. Si el voleu fer servir d’urinari públic, haureu de rascar-vos la butxaca.
Promoció caducada
En el número anterior ja em vaig fer ressò de la promoció d’un establiment en una publicació que apareixia quan l’oferta ja s’havia acabat. Ja se sap que, de vegades, els maquetadors —no és el cas del nostre— es limiten a omplir forats amb els arxius d’imatge que els passen i, si no hi ha canvis respecte del número anterior, tiren pel dret i llestos. No sé si va ser el cas en aquest número de la capçalera gratuïta
Freqüència, concretament del que corresponia a la quinzena que anava del 21 de maig al 3 de juny. Allà, un agut lector hi va trobar una "promoció de Sant Jordi” vigent fins a finals d'abril. Home, la cosa no quadra si no és que el centre especialitzat en peus en qüestió hagi estirat la campanya o no hagi proporcionat un anunci nou. Per acabar el repàs dels possibles assassins sempre hi ha aquell/a comercial que es despenja tot dient: “Aquests, en aquest número, el mateix”. I el mateix és una bona cagada.
Pobre González
Canvio de terç. El dissabte, 16 de maig, l'actor Jordi Martínez —ben conegut per les seves aparicions sèries com Ventdelplà o Kubala, Moreno i Manchón— va ser al Kursaal representant l'obra Els homes són de Mart i les dones de Venus. La representació, amb els llums de la sala permanentment oberts, s'estructura com si fos una classe en què l'actor és el professor i el públic, l’alumnat. Al començament de l'obra-classe, el professor Martínez va fer una ullada als assistents, entre els quals en va detectar un que, suposadament, ja havia assistit a d'altres sessions d'aquell mateix curs. Al suposat alumne el va identificar com un tal "González" i, des d'aquell moment, va al·ludir-hi reiteradament amb la conseqüent riallada general. Sense imaginar-s'ho va anar a escollir un expert en temes de comunicació. Algú que deu haver assistit a moltes sessions formatives i que, al llarg de la vida, també deu haver donat alguna lliçó. Era ni més ni menys que Pere Garcia, que durant molts anys va ser cap de Màrqueting de Caixa de Manresa. Per una nit, el Garcia va convertir-se en el González d'aquell muntatge. Molts dels que el coneixien, cada cop que era esmentat des de l'escenari, es recordaven d'un monòleg del Capri que es titulava precisament Pobre González. Sort que l’home està acostumat a presentar-se en públic i ni tan sols va enrojolar. De fet, si se li acut pujar a l'escenari i interpel·lar a l'actor, molts dels que el coneixen haurien pensat: "Pobre Martínez".
Figurant de luxe
Continuant amb les arts interpretatives, abordo, com a postil·la, el naixement d’una estrella. En el capítol del serial de TV3 La Riera emès el dijous 28 de maig, mig Manresa va quedar estupefacta en veure quin client hi havia al conegut establiment de Sant Climent mentre conversaven dos dels protagonistes. El podeu veure en aquesta foto que va fer un membre d’Òmnium al televisor de casa. El reconeixeu? És el Jaume Puig. I, sens dubte, i per la cara que hi posa, feia una trucada molt important. El que ja no sé dir-vos és si era per un tema familiar, estava relacionada amb el Pou --és el president de l’Associació Cultural que ens edita-- o amb Òmnium Cultural. El Jaume fa poc que va deixar la presidència de l’entitat, però té fil directe amb Muriel Casals per ser cridat a files quan calgui. Sigui com sigui, l’actuació va ser del tot convincent. La veritat és que no era allà per casualitat. Durant el transcurs de les pràctiques d’un màster de correcció i assessorament lingüístic que és a punt d’acabar, va ser als platós d’Esplugues de Llobregat on TV3 enregistra els interiors de la telenovel·la. En una seqüència faltava un figurant, el Jaume s’hi va prestar i va tenir el seu minut de glòria.