Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de juny de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Benvolguts germans i germanes. Aquest cop avanço que pecaré de pensament i, perquè Nostre Senyor no em castigui, no ho faré d’obra. Si Lucía Caram i Teresa Forcades fan de cicciolinas del clergat, jo també puc pronunciar-me, a fe de Déu. Mireu, en això de les municipals i en els processos electorals en general, hem de dir la veritat d’una vegada per totes. I més a Manresa, que ens coneixem tots o, més o menys, sabem d’on venim. Per les seves obres el coneixereu, diu l’evangeli. Tan injustes són les llistes tancades que fan els partits per amiguisme o nepotisme com bloquejades i mentideres les assembleàries, en què només cal portar una bona claca el dia que s’escullen els candidats per col·locar-se segon d’una llista. Per Déu! Si aquesta pràctica de manipulació assembleària, els sindicats la porten a terme des dels anys vint! No negueu l’evidència davant de l’Altíssim, a quantes assemblees de treballadors heu assistit en les quals us ha semblat que tot està amanit abans de començar? Blasfèmia i mentides! Els delegats sindicals articulen el sector crític procomitè i la decisió d’uns quants s’acaba imposant a tots els altres votant a la búlgara.
A fe de Déu, la solució és obrir les llistes electorals i desbloquejar les posicions. Perquè, com en aquell acudit tan gràfic que expliquen algunes senyores desinhibides, per una botifarra, no cal comprar tot el porc! Als partits més grans, a més, la política s’ha convertit en un entretemps mentre s’està a l’atur o es purguen els pecats. Mare de Déu Senyor! La majoria de competents ja no s’hi posen, en política! Us seré sincer: de les 250 persones que optaven a ser regidors o regidores, particularment, i deixant a banda algunes desconeixences, en salvaria mitja dotzena i, evidentment, no tots serien de la mateixa candidatura. Per completar l’equip de govern, faria un procés de selecció. Nostre Senyor estreny, però no ofega, i si es tenen pebrots per posar-se al capdavant del govern de la ciutat, s’ha de poder suportar l’escarni públic i la crítica. I quin procés de selecció més cert i vertader que, malgrat ser en una llista d’elegibles, no et faci confiança ningú? Reflexionem-hi!
