Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de maig de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A la plaça dels Infants hi visc jo. Ho dic d’entrada perquè quedi clar que l’enfilall de crítiques que esbombaré tenen la càrrega parcial d’aquell qui pateix una realitat diàriament i, a més, l’olora i la palpa cada cop que surt o entra a casa.
A la plaça dels Infants, fa anys que hi ha un edifici mig ensorrat. La porta dels baixos és de ballesta, daurada i és tancada amb unes cadenes rovellades. És la viva imatge de la mala gestió urbanística. Dels que van governar fins el 2011 i dels que ho han fet fins ara. És impossible saber a qui pertany la finca i aplicar-li les sancions corresponents pels graus d’insalubritat i manteniment reiterats? Preferiria que el Consistori hagués de pagar subsidiàriament per dignificar espais com aquest que per un edifici sencer de la plaça Bages. A la poca sensibilitat municipal, la manca palesa de recursos i l’aniquilació de la funció rehabilitadora de Fòrum s’hi suma la cirereta del pastís: un pla urbanístic futur aprovat sense consens, combinat amb un regidor d’Urbanisme que surt per la porta del darrere.
A la plaça dels Infants, hi ha contenidors de tots tipus de residus. La quantitat de brossa que s’hi genera és enorme i cada dia queda estesa per la calçada. Molts dies, els contenidors estan plens a finals del matí perquè els ciutadans i els comerços no tenen prou civisme i sentit comú per gestionar les escombraries com cal. Els contenidors són vells, estan abonyegats i queden ubicats al perímetre de la plaça sense cap tipus de soterrament o embelliment, com el del carrer de l’arquitecte Oms o els propers al mercat de Puigmercadal. La zona fa pudor dia i nit.
A la plaça dels Infants l’estat del mobiliari és molt deficient, especialment a la concèntrica plaça d’Europa. Hi ha parterres per a cinc arbres i només n’hi ha plantat un d’escanyolit i somort. Els bancs són plens de pintades i hi falta algun llistó.
A la plaça dels Infants hi ha la cistelleria Bernadich, que és a punt de desaparèixer per jubilació dels propietaris. Un altre comerç tradicional que desapareix semblant a la bacallaneria que fa xamfrà amb el carrer Joc de la Pilota. S’hi manté un forn de pa, un locutori, una botiga d'informàtica, un petit comerç de venda de roba, s’hi acaba d’inaugurar una perruqueria, una xurreria, hi ha un fruiter força concorregut i dues botigues regentades per marroquins. Aquestes últimes tan aviat s’obren com es traspassen i dubto que passin cap control normatiu al marge del que, en el seu dia, els va atorgar l’Ajuntament. En l’interior, el lleixiu es barreja amb les cigrons i les galetes i la llet amb el suavitzant. Els aires condicionats, muntats un cop atorgada la llicència i fora de cap projecte previ, fan soroll i enlletgeixen la façana. L’estesa de fruita al carrer s’allarga més enllà de la façana dels comerços i, al vespre, els papers amb els preus cauen a terra i no els recull ningú.
A la plaça dels Infants s’hi fan taps de trànsit perquè s’insisteix a deixar circular vehicles plens de conductors àvids pel miratge de trobar un forat en una vintena de places de zona blava de cost abusiu. Els cotxes, en realitat, tan sols provoquen embussos, ja que hi ha estacionaments incontrolats constantment. En conseqüència, el conflicte sorgeix, dia rere dia, quan els autobusos, després de recollir viatgers a la parada, no tenen l’espai suficient per donar el tomb i marxar Muralla avall.
De cara al diumenge 24 de maig, potser fóra bo que tots i totes reflexionem i acudim a les urnes pensant amb qui pot gestionar millor problemes com els de la plaça en qüestió. D’idees i projectes concrets, de moment, n’he sentit ben pocs.
