Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de maig de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'error venia amb taxi
Els manresans més avesats a utilitzar el transport públic recordaran que fa alguns anys alguns taxistes de Manresa es van despenjar del grup Ràdio Taxi (93 874 40 00) i es van constituir com a Taxis Manresa (93 877 08 77). Com sol passar amb tantes associacions locals que s'han escindit, hi impera certa rivalitat. Bé, entre alguns col·lectius hi ha força mala bava, tot sigui dit. El cas és que el grup de Ràdio Taxi —el de la marca original, diguéssim— manté amb la revista
Tot Oci una relació comercial que es fa palesa en la publicitat que llueixen als seus vehicles. Suposo, m'imagino, que això els deu revertir a la revista en forma de publicitat. I aquí és on ve l'explicació de l'anunci que reproduïm. Si us hi fixeu, a la part inferior hi ha el logotip de Ràdio Taxi, els dels seus patrocinats. Però a la part superior —vatua l’olla!— per algun error a l'hora de muntar l'anunci, hi apareix el logotip i el número de telèfon dels seus competidors. Els escindits, vaja. Com si en un mateix anunci aparegués l'anagrama de la Pepsi i tot seguit digues hi digues "la cola és així". Doncs el mateix. El lapsus és comprensible... però també comprenc que el responsable devia passar una mala estona quan es va adonar del nyap. I els taxistes... no m’ho vull ni imaginar.
Estranyes floracions
Girem full perquè n’hi ha per llogar-hi cadires i qui sap el que arribarem a publicar nosaltres ara que ens anem fent grans. Potser per això, i encara que sembli mentida, aquest modest espai de denúncia, últimament, està agafant cert caire científic. Si el mes passat parlàvem de l’esplendor de la floració del carrer del doctor Llatjós aquest mes em remeto als arbres de la plaça de Sant Domènec que, pel que es veu en la instantània que reproduïm, floreixen diferent. És un fenomen natural que es desconeix? Es tracta d'un nou desequilibri de l'ecosistema? Doncs no: es tracta d'un globus infantil que en enlairar-se va quedar atrapat en un arbre el dia de festa de la Llum i que la brigada municipal de neteja no ha tret ni pensa treure. Ja no ve d’aquí.
Floració mental (i 2)
Per cert, si la floració dels arbres de Sant Domènec —amb globus inclòs— ha estat opulenta, us torno a parlar de la de davant de l’entrada del CSAM. Novament, el nostre expert Jordi Badia ens il·lustra respecte de l’espècie que té captivats tants veïns de les Escodines. Ens diu que són pereres de flor (Pyrus calleriana) “originàries de la Xina i el Vietnam, utilitzades en jardineria evidentment per la bellesa i generositat de la seva floració primerenca. Les flors surten en poms tan abundosos que cobreixen completament la capçada abans que l’arbre tregui fulles noves. Les fulles tenen el pecíol llarg i prim i el limbe rodó o lleugerament oval, més ample que llarg i una mica escotat en cor”. Quina precisió! L’amic Badia també diu que “és un arbre resistent, que s’adapta bé als jardins d’aquí. Per una vegada, excel·lent la tria de la jardineria manresana!” Queda dit!
Gratuïtat caducada
La primavera també porta associada l’anomenada “operació biquini”. Una rucada de la modernitat i del culte al cos que afecta l’activitat neuronal tant de mascles com de femelles. I és clar, de la mateixa manera que, a principis d’any, es multipliquen les matrícules als gimnasos, quan arriba el bon temps i alguns es plantegen haver de lluir el banyador i mostrar les còrpores a l’aire lliure, també és un bon moment per captar clients i rendibilitzar les àrees de solàrium. El que reproduïm és l’anunci del gimnàs Vela, que va publicar
Regió7 el
dilluns 6 d'abril amb la intenció, òbviament, de promocionar la temporada d’estiu. L’únic inconvenient és que anuncia la matrícula de franc... per al març. Vist això la pregunta és clara: a l’abril també ens estalviarem el preu de la inscripció?
Croissant misteriós
Un intrèpid subscriptor em fa arribar una curiositat que va detectar a les escales que comuniquen la placeta de Sant Ignasi Malalt amb el carrer de Carme, just al primer graó. I és que, com es veu a la imatge, algú va immortalitzar al mateix ciment la inconfusible imatge d’un croissant. Una cosa ben curiosa. Des d’aquí faig una crida per si algú en sap la història.
Fotografiant alcaldables
Una de les odissees de cada quatre anys per als sacrificats responsables d’El Pou és fixar dia i hora per retratar tots els candidats a l’alcaldia per il·lustrar la portada del número (aquest en concret de Sant Jordi de prèvia electoral). Aquest cop, el fotògraf Francesc Rubí, un artista, va citar els polítics a les 17.30 al berenador del parc de l’Agulla. Tothom hi va fer cap menys Domingo Beltrán que, sabent-li molt greu, es va excusar perquè aquella tarda era lluny de Manresa. L’amic Rubí obté instantànies precioses, però, això sí, hi aboca material i, especialment, una estona ben llarga per poder escollir entre un bon reguitzell de preses. I l’operatiu per immortalitzar l’estampa dels alcaldables no va ser una excepció d’aquest ritual. Aquest cop, el fotògraf es va dotar de tres assistents que aguantaven reflectors de llum i va anar buscant l’angle adequat amb una paciència destacable per part dels retratats. Però la paciència té un límit. Amb les consignes reiterades de mireu aquí i allà, el “cara al sol” i el ventet de mitja tarda a l’Agulla, el tema va començar a posar-se espinós. Ho dic, perquè el candidat de Ciutadans, que té de cognom la versió castellana i femenina de l’adjectiu, va començar a posar-se un xic nerviós i impacient. El final no va poder més i va esclatar: “Fes-nos fer el que vulguis, però acaba ja”. En aquest moment, Felip González, sempre conciliador, va demanar al retratista si creia que ja tenia la bona. Es veu que sí, perquè la sessió es va donar per finalitzada.