Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de maig de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La futura litúrgia catalana comença amb la celebració, a l’abril, del dia de Sant Jordi. Com que és sant, no pot aspirar a ser una Diada Ecumènica de tots els catalans! En una mirada al futur més immediat, el dia 24 de maig tenim la primera fita electoral. Fins a finals d’any o principis de gener, serà una cursa de tanques; la darrera dependrà de d’aquest hieràtic, gran seguidor de Zenó d’Elea, gran crític del moviment, que és el president del Govern central, el don Tancredisme al poder.
La primera conseqüència positiva d’entrar en període electoral és que durant aquest la gran majoria de temes no relacionats amb les conteses entre partits queden relegats a un segon nivell: els periodistes, casta plural i no uniforme, ja tenen prou teca per seguir les diferents anècdotes i controvèrsies. En la primera tanca electoral, cada ciutat o poble és un niu de possible informació. Si no s’estavella un altre avió, tranquils, que el centre d’atenció és, només, el procés electoral.
Però què ens hi juguem a les ciutats i els pobles, quines són les competències? A casa nostra, del resultat en sortirà la composició dels consells comarcals. A les comarques del Bages, Osona i Vallès (se me’n fot si Oriental o Occidental, ja que el resultat hauria estat el mateix) la seva incapacitat per donar resposta a les necessitats de les viles que ara formen part de la nova comarca del Moianès, concretament a les funcions del Consorci del Moianès, n’ha provocat l’escissió. Una estructura, els consells comarcals, que no han sabut trobar una especificat de serveis. Que al Segle XXI cap dels consells comarcals hagi estès la mà a les viles del Moianès n’és un bon exemple. Pau Vila va concebre les comarques en funció dels mercats que estaven a un dia de viatge de cada poble. Ara, per mi queda clar, he trobat a faltar una actitud més activa per fer pinya i un diàleg per tal de continuar anant junts en estructures supramunicipals. En ple procés independentista, mantenir aquesta actitud segurament feia lleig, però dels polítics i ciutadans s’espera un debat més profund i no confondre processos.
I de la Llei electoral catalana? Ai las, com costa prendre decisions!
Dibuix: Maria Picassó
