POUM final?

El regidor convergent Ramon Bacardit i el seu col·lega de la CUP Adam Majó posaran punt final al seu periple municipal com a abanderats de l’aprovació del nou Pla Urbanístic de Manresa que, malgrat estar pendent d’un període de possibles esmenes de tres mesos, ja va ser aprovat pel Ple. Van votar-hi a favor CiU, CUP i PP, una combinació estranyota que demostra que en la política municipal es pot acabar tancant files al marge d’unes tendències ideològiques –les que es couen a Barcelona, Madrid o Brussel·les– cada cop més maniquees i forçades. Si al Parlament o al Congrés a les butaques s’hi està prou bé, les regidories desgasten, sobretot quan no hi ha diners. Per això, l’amic Bacardit ja ha dit que, si de cas, no comptin amb ell per als propers quatre anys a la Casa Gran.

 

Per la seva part, Adam Majó acaba el cicle convençut que ha fet els deures però, malgrat haver votat a favor del POUM, s’ha curat en salut dient que, si ve una altra bombolla o no millora la tresoreria, ja es poden anar fent plànols i projectes. Si els que manen volen trencar els pactes, ho acabaran fent. Per tot plegat, fa certa gràcia que ERC i PSC s’hagin abstingut a última hora després d’un procés d’interminables debats i reunions en què semblava que tot plegat acabaria amb un gran pacte: capitalitat de vegueria, sí; creixement descontrolat, no. En qualsevol cas, la proximitat de les eleccions, de vegades, fa fer coses una mica estranyes i es construeixen desacords per fer una mica d’ambient i demostrar que tres centímetres, en política, poden convertir-se en tres-cents. En fi, només el futur –i l’economia local, sobretot– ens dirà si els uns i els altres han fet bé la feina o no.