Bugada al Pou. Abril 2015

Com a representant del bunyol, el nyap i la incorrecció i carregador oficial de tintes, és en aquest espai en què, aquesta vegada, els membres de la publicació hem d’entonar el mea culpa pel que fa al calendari del Pou. Direm que la quinzena que va del 9 al 22 de març no és tal ja que hi manquen el dies 9 i 16 i, com a lamentable compensació, apareixen impresos dos dies 16 i dos dies 22. I, a l’agost, també hi ha una errada. L’amic Jordi Badia ens diu en un correu: “el mes de març he ha anat de corcoll. L’endemà de diumenge 8 ha resultat ser un dilluns 10, els dies de la setmana s’han desplaçat, el 15 i el 22 repeteixen i el 9 i el 16 s’han esfumat. Quin embolic! S’ha desconcertat el sistema solar amb l’eclipsi? No, qui està fora d’òrbita és el calendari del Pou que no sap quin dia som. Ah, i es pronostica un altre desordre al mes d’agost”. Té tota la raó, li demanem disculpes, a ell i a la resta de lectors i subscriptors.

Un home de Manresa va complir cent anys. Jo no sé pas si hi arribaré amb el verí que em corre per les venes. Segons la nota de premsa de l'Ajuntament, l’Amadeu havia nascut al 1015. Un lapsus de nou-cents anys, res. El Regió7 se'n va adonar i ho va posar al Fil per randa. Però del que no es van adonar és que El Setmanari (la revista digital de TLB Grup), va plantificar la notícia pràcticament sense refer i van repetir tan alegrement que aquell home havia nascut al 1015. La nota de l'Ajuntament era aquesta: “L'Ajuntament de Manresa homenatja Amadeu Bayona Fius, que compleix 100 anys. Per celebrar l’efemèride, la regidora de Gent Gran de l’Ajuntament de Manresa, Àuria Caus, li ha lliurat avui, a les dotze del migdia, una placa i un ram de flors. La regidora de Gent Gran de l’Ajuntament de Manresa, Àuria Caus, ha visitat avui divendres al migdia Amadeu Bayona Fius, nascut el dia 6 de març de 1015, per lliurar-li una placa i un ram de flors en nom del consistori. L'acte, que s’ha celebrat al seu domicili, al carrer Mn. Jacint Verdaguer, ha estat molt emotiu i ha comptat amb l'assistència d'alguns dels seus familiars que no s’han volgut perdre aquest merescut homenatge i l’han felicitat pel seu centenari. Serveis a la premsa”. La peça d’El Setmanari, que reproduïm al costat d’aquests línies s’hi escriu exactament el mateix. La nota va ser afusellada —com vulgarment es diu— amb errada inclosa.

 

Un lector m’envia una foto espectacular del davant del Centre de Salut Mental d’Althaia (CSAM), al carrer del doctor Llatjós. És una llàstima que, amb el canvi d’estació, en major o menor mesura, moltes persones pateixen l’anomenada distímia primaveral, aquell transtorn que, segons el diccionari, produeix una “alteració brusca de l'estat d'ànim, en sentit d'exaltació, depressió, etc., que sol produir tristesa, abatiment i prostració”.  De tota manera, i per contra, l’esplendor d’aquesta estampa i l’arribada del solet i del bon temps justa abans de la Setmana Santa també alegren la quotidianitat de molta altra gent.

 

Una altra imatge que reproduïm suscita una pregunta ben clara: com han pogut arribar dos pneumàtics de camió fins al costat dels contenidors del carrer Carrasco i Formiguera? Quim Masferrer, el foraster, no dóna pas cap indicació sobre on cal dipositar els pneumàtics en la nova campanya sobre reciclatge. Les rodes van al groc? Al marró? Han d’anar a la deixalleria, entre altres coses perquè la combustió provoca fums tòxics.Continuant amb les deixalles, també mostrem una fotografia on veiem feixos de carpetes i papers deixats just als peus del contenidor que hi ha al xamfrà entre el capdamunt del Passeig i la carretera de Vic, just davant de l'oficina de la Caixa de la Bonavista. I axò que el contenidor és precisament de paper i cartró i no està pas ple. Tant costava llençar els papers dins? O a l’incívic-a en qüestió li feia mandra desfer els nusos dels cordills amb què hi ha relligades les carpetes?  

Fotomultes al carrer Sobrerroca? Prohibit aparcar a la Plaça? Resultat, els botiguers ben emprenyats. Malgrat tot, vet aquí una foto amb onze cotxes aparcats un matí qualsevol del mes de març. Potser tots són càrrecs de confiança, no ho sé pas. L’agent que hi ha permanentment a l’entrada de l’edifici de l’ajuntament nou no els deu veure. No s’entén.  I això que, amb la reforma de l’entorn de la casa consistorial, a part d’aplanar el paviment —amb pedra de la Xina si no vaig errat— es va treure aquell senyal mig rovellat on deia: “Reservat excel·lentíssima corporació”. Per cert, la indicació estava ubicada en el mateix punt on hi ha els automòbils retratats, just a l’inici de la baixada del Pòpul.

 

M'han arribat veus que un equip de TV3 prepara un programa del Sense ficció on parlaran sobre la censura. I m'han dit que un dels apartats estarà dedicat a un cas que va succeir a Manresa. Va ser l'any 1964. Durant una actuació al teatre Conservatori un grup va interpretar una cançó absolutament prohibida i en van pagar les conseqüències. No entraré en detalls per no avançar allò que ha de revelar el programa, però em fa tot l'efecte que valdrà la pena i que sorprendrà molts manresans que ho van viure com a protagonistes o com a espectadors. Servirà per demostrar que lluny del focus mediàtic que sempre ha merescut allò que ha passat a la capital, també les coses que van passar al que abans en deien províncies, després comarques i ara el territori, van servir per empènyer la història d'aquest país. Nosaltres no podrem presumir dels fets del Palau, però es veurà que també vam tenir els fets del Conservatori, molt més modestos, d'acord, però ben curiosos. I és bo que, ni que sigui quaranta anys després, es facin conèixer.