Aquesta informació es va publicar originalment el 15 d'abril de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
No era la primera intenció parlar de aquest tema, sempre encobert, amagat, ja que habitualment no se’n parla, del suïcidi, però és una realitat que ens omple d’incerteses.
Voler entendre la conducta autolesiva de la persona que es lesiona demana un esforç de comprensió, tasca difícil si no som a dins de les sabates o dels raonaments del suïcida; tot plegat ve a tomb del fet que, quan escric aquestes ratlles, els mitjans van plens de la conducta d’un copilot d’una línea aèria que ha estavellat l’avió en què exercia les seves funcions.
Em ve al magí un doll de reflexions, com quan es parla de un suïcidi ampliat, concepte que normalment es dóna en el context familiar o de l’entorn proper a la persona. L’estat anímic de la persona, en aquest cas, és tan depressiu, el sentiment de ruïna i que res no val la pena, el sofriment de viure es tan insuportable que l’única sortida possible és la mort, i ja posats, me’n vaig amb els meus i els hi estalvio el patiment de viure. No sembla que aquest és el cas que comentem. El suïcida depressiu pensa en els altres a partir del seu patiment.
Una altra visió de l’assumpte és imaginar-nos una persona amb una personalitat o un tarannà complicat, egocèntric, en què experimenta la vida en primera persona. Primer jo, després jo i només jo, la resta no importa. La finalitat de viure és, només, aconseguir allò que la persona vol; no importa com, i si hi ha raons que es posen davant de la finalitat que vol aconseguir, cada vegada acumula més ràbia i agressivitat cap als altres.
Em fa gràcia, més que plorar, que s’hagin trobat una gran quantitat de psicofàrmacs a casa seva i dels pares; són tots aquells que no es va prendre. Si ell no es considerava malalt, si és l’entorn que el considera hostil i enfrontat a ell, per què prendre’ls?
És molt útil, en els casos de suïcidi, fer l’autòpsia psicològica del suïcida, voler entendre raons d’un comportament aparentment incomprensible. Autòpsia feta, sempre, amb posterioritat, i per tant incompleta, cosa que alimenta la incertesa. I la societat actual es vol fonamentar amb certeses absolutes. Una utopia!
Un record per les víctimes, més fort encara per les vives, i busquem un difícil perdó per a l’autor del acte suïcida.
Foto: MARIA PICASSO
