Aquesta informació es va publicar originalment el 15 d'abril de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Pastorel•la
Una bella pastoreta
que guardava el bestiar
va saltar un dia la pleta
i valenta se'n va anar
per camins de via estreta
que són de mal travessar.
Se'n va anar cap a la vila
amb un cistellet al braç
tot ple de gustós formatge,
ben serrat i gens ullat,
i un mató de llet de cabra,
que era per sucar-hi pa.
En ser al bell mig de l'arbreda
sent soroll, crits i renecs.
«Valga' m Déu! Quina sorpresa!
Si és un pobre cavaller
que amb la muntura té brega,
perquè ha perdut els estreps.»
No li caldrà anar a la vila,
el negoci el pot fer aquí.
Es posa bé la faldilla,
la caputxa, fa un respir
i diu tota decidida:
—Que tingueu un bon matí.
—Ai, digueu, bella pastora
de boqueta de pinyó,
on aneu aquestes hores?
—A la vila on venc mató.
Ell l'hi pren, res no li paga;
se n'afarta el molt bacó.
Poc després fent-se el fatxenda
se la mira fit a fit,
i li diu: —Bella pastora,
que em voldríeu per marit?
Aquest matonet de cabra
l'ha semblat molt exquisit.
—¿Com voleu, ai, el mal lladre,
Com voleu el mal bandit
que una pastora robada
us accepti per marit?
Jo sóc noia emancipada
i temps ha no em mamo el dit!
Si voleu una minyona
perquè us faci un bon mató,
marideu-vos amb la cabra.
Jo el que vull és un pastor
que no em robi cap formatge
i que em defensi del llop.
Que em vigili la ramada
i se sàpiga fer el llit.
Llavors sí que a la cabana,
hi serà molt ben servit,
li daré mató i formatge
i ens en lleparem els dits.
