Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de març de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Per poc que sovintegeu llibreries, que aquesta dona us ha de sonar: fa més de 30 anys que aixeca la persiana de la Parcir, que es diu aviat. I mira que, de jove, la Dolors volia ser arqueòloga! Per això va estudiar Història i, amb la carrera feta, cada estiu s’aplicava voluntàriament a la disciplina de remoure el passat d’entre les pedres. El passat i... el futur: perquè va ser entre les lloses d’un sepulcre amb fongs de 1.500 anys, que va trobar company, marit i soci: Antoni Daura. I ja hi vam ser. Com que de l’arqueologia al nostre món només n’ha viscut Harrison Ford, el negoci familiar els va atrapar. I el negoci eren els llibres: cal recordar que la Dolors és filla d’aquell editor i venedor inoblidable que va ser en Marià Pardo? Llibres i enciclopèdies a domicili, i tot en còmodes terminis! La Dolors, doncs, n’ha estat la fusió biològica d’aquell acrònim. Marià Pardo. Paquita Circuns. Pardo + Circuns: Parcir! De primer al carrer Barcelona (1973), nou anys després al carrer Guimerà: dos-cents cinquanta metres quadrats de llibreria que, d’ençà la darrera reforma incorpora aquella aventura del Petit Parcir, a Carrasco i Formiguera. I, doncs, què us fa falta? Si no ho tenen us ho troben, que per això la Dolors haurà estat sempre una professional del llibre i la recerca, ara a cop d’ordinador. I en aquell equip ningú no hi plany les hores, de dilluns a dissabte! Només, això sí, cada vegada que poden la Dolors i el Toni abandonen el to formal dels llibreters de raça i surten a ballar fins perdre l’alè: sí, sí, han estat divuit anys competint fins a arribar a la primera categoria absoluta! Dominant els estàndards –valsos, tangos i “slowfox”– i fins atrevint-se amb els llatins, coronant pòdiums, si bé avui s’ho agafen amb més calma... I tot, tot, poc després de dos quarts de nou del vespre, una vegada atesos els clients, o perseguides les comandes. I recuperada la bufera, esperar, al capdavall, la pau del vespre a casa: és, de llarg, la millor estona per llegir. Cada dia.
Il·lustracio: MARIA PICASSO
