Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de març de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Benaurats germans i germanes, que la Llum de Montserrat us il·lumini per tot l’any. Com ha ben influït en la ment del candidat a l’alcaldia pel PSC a Manresa, Felip González. Un home de comunicació, a fe de Déu. Quan era corresponsal de La Vanguardiaera el primer a assabentar-se de tot. Des que es va posar en política, ja li costa més estar al dia... Però continua tenint agilitat mental i bones idees, encara que encapçali les llistes d’un partit en hores molt baixes. Va ser el primer a proposar per a Manresa un defensor del ciutadà i, per si de cas, ara ha habilitat un telèfon mòbil amb WhatsApp per rebre queixes i suggeriments. Nostre Senyor sap que saber escoltar té compensacions més tard o més d’hora. I escoltar misèries ciutadanes, encara més, especialment perquè la resposta sol ser de manual: “no hi ha diners”, “això no depèn directament de mi” o, la més estesa, “m’ho apunto i ja miraré de solucionar-ho”. Els polítics municipals, per desgràcia, només trepitgen carrers i escolten (o ho fan veure) els ciutadans en campanya electoral. Cada quatre anys. La resta de mandat, la línia sempre comunica, per Déu. Per tot plegat, espero que, acabada la campanya, l’amic Felip no apagui el telèfon per deixar de rebre missatges de manresans i manresanes indignats o imaginatius.
Si hem de ser justos, direm que en González tampoc no és del tot pioner en això d’escoltar les opinions dels ciutadans de tu a tu. No podem faltar a la veritat a ulls de Déu. La gent de la CUP ja fa temps que s’asseu amb els ciutadans a parlar de Manresa. Que després en treguin alguna idea de bomber ja és una altra cosa... Com a mínim la predisposició hi és tota. N’hi ha d’altres que tiren pel dret sense consensuar gaire el que decideixen i després acaben patint les conseqüències i, el que és pitjor, el càstig de Nostre Senyor. No obstant això, felicito efusivament en González i Martín que, a diferència del seu homònim expresident, no és un gerro xinès que està per damunt del bé i del mal. És un paio dialogant, franc i compromès. Malauradament, i com a bon aficionat del Manresa de bàsquet, ja té prou intel·ligència emocional per afrontar uns comicis en què la dinàmica del seu equip no és gens bona. Els percentatges en tirs de camp són més aviat pèssims. Ara bé, com els del Nou Congost, l’esperit de lluita i la vocació de servei, l’home, la té. I, gràcies al WhatsApp està permanentment en línia. Que Déu el beneeixi i el continuï tenint animat per treballar per la ciutat en benefici de tots i totes.
