Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de març de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
D'AQUÍ I D'ALLÀ. Marta Atcher i Soler cursa estudis superiors de música al Conservatori de Maastricht (Holanda). Ens envia la seva crònica des dels Països Baixos, un país de gairebé 17 milions d’habitants i 18 milions de bicicletes.
Un paisatge permanent verd, juntament amb la pluja imprevisible, els trajectes amb bici fins al Conservatori i algunes escletxes de llum, m’acompanyen cada dia. És molt bonic veure com una mica de sol pot fer canviar la visió dels carrers i raconets de la ciutat, els colors i les cares de la gent.
Des del passat mes d’agost visc a la capital de Limburg, la província més al sud del país. Maastricht és una ciutat plena de cultura i història mil•lenària, acollidora, ordenada. Ja sigui matí, tarda o vespre és agradable contemplar-la: els ponts que creuen el riu Mose, la muralla medieval, la torre vermella de l’església de Sint-Janskerk, el mercat de la plaça central (la Vrijthof), molta llum a tot arreu. Les seves fortificacions parlen per si soles sobre la vida de la ciutat; i és que alguns fets juntament amb la localització sud dins del país i la seva proximitat amb Bèlgica m’han mostrat que Maastricht té un caràcter particular de la resta del seu nord... el paisatge, la llengua, la cultura.
Estic cursant els estudis superiors de música al Conservatori, després d’un any previ de preparació a les ciutats d’Utrecht i l’Haia. Vaig escollir Holanda perquè tenia notícies d’un país ben preparat en el camp de la música: orquestres de referència internacional (la Concertgebouw), un pou en música barroca i jazz, músics de primera. I realment m’he trobat amb tot això i més sorpreses, concerts amb preus assequibles per estudiants, una llarga oferta d'activitats culturals... Dins del Conservatori hi ha molta varietat de nacionalitats, gent de tots els punts del món. Molts han viatjat per poder estudiar amb el professor d'instrument, que és el referent més important dins de la carrera musical. Enmig de la rutina d'estudi personal i les classes, compartir el dia amb aquesta diversitat és un regal i també ajuda a relaxar-se una mica (el nivell és alt i es requereixen moltes hores concentrades en el teu instrument i tu mateix).
Sabent que em queden uns anys per endavant aquí m’he posat a aprendre l’idioma. Com deia abans, la regió on visc té algunes particularitats i la llengua n’és una: es parla un dialecte de l'holandès, el limburguès (no reconegut oficialment) i a la ciutat es parla una variant d'aquest, el dialecte de Maastricht. Tot i així estic intentant aprendre l’holandès comú amb accent català-manresà, que ja és prou difícil de compaginar!
Em sorprenc molt de l’actitud dels Països Baixos envers la cultura i en especial la música (cosa que hauria de trobar natural); els estudis musicals estan valorats com a tals, fins i tot és un prestigi! A casa nostra, on tenim una cultura musical molt rica i admirable, ens falta aquesta consciència social i sobretot el suport des dels governs i entitats polítiques. Realment la cultura és el mirall de la societat, oi? Encuriosir-se, valorar o expressar s’haurien d’associar a progrés, enriquiment... Confio que en un futur el nostre país, ja lliure, voli una mica més amunt!
