Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de febrer de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Competència funerària
Molt de compte amb la luctuosa coincidència que mostro per començar la pentinada d’aquest mes. Les fotos es va fer el 26 de gener i, uns dies més tard, ja havia canviat la cosa. La cartellera il·luminada de dues cares que s’hi veu és a la zona de la Bonavista, abans d'arribar a la plaça de l’Onze de Setembre. A les instantànies podeu veure dues cares de la mateixa moneda. No en va, hi ha anuncis de dues de les funeràries que operen a la ciutat i que, òbviament, es disputen la clientela. El lema d’una és “al teu costat" i de l'altre: "més a prop teu".... En tot cas, aquesta “proximitat” de l’encaputxat amb la dalla ja em genera calfreds. I si és per partida doble, encara més.
Poda brutal
Ara que per éssers vorejant la mort no hi ha mostra més clara que els arbres del pati de l’institut Lluís de Peguera que apareixen retratats. Són exemplars frondosos que, amb l’arribada del fred, acostumen a ser podats. Ara bé, aquest cop els han mutilat brutalment. En temes d’arbres, he volgut consultar el nostre expert de capçalera, l’ecologista Jordi Badia, que en aquestes mateixes pàgines havia denunciat “la funesta mania de podar”. El Jordi em diu, textualment, que “els àlbers de la varietat bolleana o pyramidalis, de capçada estreta i fulles amples que hi ha a tocar de Correus (no són pollancres com va informar Regió7), han estat víctima d’una brutalitat extrema. L’argument per escapçar era que s’havien fet molt alts i hi havia risc que el vent fes caure alguna branca damunt d’algun vianant o estudiant. Aquest risc sempre existeix en arbres alts i grans, però és impossible de precisar. Vull entendre també la voluntat de lluir l’institut remodelat. Però entre poc i massa. S’han serrat troncs de 30 cm de diàmetre quan, si es vol mantenir la salut i l’estètica de l’arbre, no s’han de tallar branques sanes més enllà dels 5 cm”. I hi afegeix que els exemplars ara s’assemblen més als “Postes y Maderas del barri de Valldaura que als àlbers de la vora del Cardener.” En fi, que si l’objectiu era fer una mostra de la pràctica d’una bona jardineria...
Pintada anàrquica
El debat sobre les detencions de l’Operació Púnica ja fa dies que també es reflecteix a les maltractades parets i façanes manresanes. El clam pel seu alliberament és ben semblant a la dels temps dels presos independentistes catalans. Hi ha pintades arreu. Ara bé, potser a causa de les presses o la por a no ser enxampats fa que els pintors, de vegades, cometin algun error tipogràfic. És just el cas que mostrem a la fotografia en què s’hi troba a faltar la i de “llibertat”. Ja ho diu la dita: poc a poc i bona lletra. En nom, o no, de l’anarquia.
Evangeli etílic
És clar que aquest lapsus anàrquic no arriba, ni de bon tros, a les mostres d’enginy plasmades a altres parets de Manresa que, com podeu llegir a les pàgines centrals d’aquest número, és com l’oest americà una “ciutat sense llei” per a la bretolada i la “decoració” de murs. La foto, en aquest cas, ens la fa arribar una col·laborador que vam enviar de safari per retratar indrets degradats per il·lustrar el tema del mes. Val a dir que la frase és enginyosa, però no puc justificar l’embrutada de la façana i, sobretot, la falta d’ortografia de
benaventurats. Sigui com sigui, no us puc assegurar que les paraules d’aquest
profeta siguin certes i el consum desmesurat d’alcohol us garanteixi aparicions divines.
Porta consellera
Per cert, que en el mateix safari, la xamba va provocar l’aparició d’una altra pintada en una porta del començament del carrer de les Saleses. Aquesta convida directament a delinquir —no se pas si en el mateix immoble—. L’autor es permet aconsellar la facilitat que té robar als pobres, però, alhora ho desaconsella per l’excés de càstig que comporta. Una deducció tan lògica com innecessària.
El Gaudí fa 50 anys
I acabo amb una commemoració de vells rockers, semblant a la del comiat a la Sala Ciutat. El dissabte 31 de gener, es va fer el primer acte que commemora els 50 anys de l'Agrupament Escolta Antoni Gaudí. Representants de tots els temps van tornar, com en etapes pretèrites, a anar a Joncadella en una matinal retrospectiva amb els membres fundadors. El proper dia 19 d'abril està previst un dinar d'aniversari entre d'altres sorpreses. A l'esquerra de la fotografia que mostrem hi identifiquem els escoltes veterans Toni Sangrà i Miquel Closas i, a la dreta, l’aleshores esqueix del Cadenal Lluch, Joan Torras.