Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de febrer de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Van tancar-se tres nits a la Biblioteca com s’haurien pogut tancar en una farmàcia o en una carnisseria. L’objectiu de l’ocupació no era reivindicar més hores de consulta, sinó poder disposar d’un sostre, amb unes taules i una cadires, connexió a internet i lavabo. Ben pensat, sortim a reclamar fora de casa allò que ja tenim a casa, on a més a més, si ens ve de gust, podem afegir-hi un cafè o el fum d’un cigarret. Podem cantar en veu alta, respondre el mòbil i anar en pijama i peücs. Podem fer zàping i fer baixar tots els àngels i els arcàngels. Criticar els companys sense haver-ho de fer a cau d’orella, burxar-nos el nas sense vergonya i rosegar-nos les ungles dels peus, damunt la taula. També podem convidar a estudiar el noi que més ens agrada i acabar la nit estudiant-ne l’anatomia. Fer-hi un brindis cerveser i fondre’ns entre els seus braços com l’escuma.
Però no. Preferim passar la nit clavats en una cadira rígida de la biblioteca, sota una llum espartana i en un silenci castrense, formalment uniformats i arriscant la salut per cinc minuts d’un cigarret fet a la intempèrie de la nit polar. I en acabat, tornar a casa a punta de dia, amb la son a les orelles, les ungles llargues i assedegats de cerveses i abraçades.
Il·lustració: LAURA ESTRADA
