Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de febrer de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
No la coneixeu, l’Anna Rius? I és clar que sí! Penseu-hi: quantes vegades no l’haureu vista a ballar? A dalt de l'escenari, dels seus molts anys a l’Esbart, a l’
Agrupa , ara a plaça per Festa Major, ara a la Innocentada, en un teatre. I bé que hagués pogut ballar sempre, si hagués volgut, que prou hi tenia traça. Però l’Anna tenia allò que se’n diu –o se’n deia– vocació. I per vocació anava a ser mestra, que per això havia passat pels Infants i les Dominiques i rematà el batxillerat al nocturn del Peguera. Aleshores, just l’estiu abans de començar la carrera, va descobrir per atzar el treball social. I tal dit, tal fet, no li va caldre encomanar-se a ningú: s’hi va matricular a Barcelona i en tres anys ho va tenir enllestit. I ara arriba allò de la constància: l’Anna va anar a fer les pràctiques al Centre Hospitalari i ja no se’n va moure. Fa trenta anys que hi és! Ara s’està a Althaia, és clar, i l’empresa no és ben bé la mateixa. Però la seva continuïtat disciplinada li ha permès arribar a la cinquantena amb entusiasme, atenent cada any més de 400 històries. Quin tràfec! I ella aguanta, seguint l’exemple d’una companya encara més veterana: Teresa Codinach. Plegades, n’han vist de tots colors, atenent aquells avis que no es valen després d’un procés d’hospitalització. Tractant les famílies, concertant residències, cercant suports a l’administració..., no és pas una tasca senzilla! En acabat, l’Anna, tan manresana i discreta, quan va voler volar ho va fer alt i lluny: va anar a trobar el company a París. l amb en Saïd van fer tres noies precioses –la Nor, l’Alia i la Dounia-- i tot això, i allò, fent valdre sempre el cognom: somrient. Anna Rius i Roses, des de la infantesa a la plaça de Catalunya, passant pels Carlins i per Tabola, i l’Agrupació, i a tot arreu on ha estat, responsable i compromesa. Buscant solucions. Ara tot just amb un somriure, ara amb una rialla sonora que us la fa franca i decidida. Inoblidable.
Il·lustració: MARIA PICASSÓ
