Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de febrer de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Il·lustració: MARIA PICASSÓ
No està aquesta butaca volteriana per gaires conyes, com la ciutadania. L’ambient social està neguitós, inquiet i la classe política escagarrinada per l’aparició d’un nou Movimiento polític. La majoria d’aquesta classe, amb profundes conviccions catòliques, ja pensa que només verbalitzant el penediment per les faltes comeses obté el perdó de tots plegats. Bona religió, la catòlica! Em proposo fer reflexió sota els efectes (beneficiosos) de la nicotina, l’alcohol (paraula que té arrels a la paraula arab
al-kul: l’esperit o tota substància, i això no pot ser dolent; amb aquesta base filosòfica i dopaminèrgica la mirada a l‘escenari polític es fa molt més clara.
A veure, per un costat tenim la gent emprenyada que escolta, amb satisfacció, l’aparició de un nou llenguatge i discurs centrat contra la casta i allò de “ens ataquen“ . No està gens malament! Primera idea, de manera demagògica, s’ataca a la classe política clàssica i segona idea: el sempre efectista discurs que els altres ens volen mal (el dictador ja ho feia així). El moviment Podem porta, de moment, un full de ruta que vol substituir la casta per una altra casta, universitària, més chic, més il·lustrada. Almenys guanyarem amb vocabulari, que fa falta .Aquest moviment em recorda les assemblees dels autodenominats intel·lectuals, a les quals vaig poder assistir, cap a l’any 1976, fa la sensació de tenir, sempre, la raó intel·lectual pot provocar vergonya aliena.
I els noms: Podem! És clar que tots podem, excepte quan som atacats per un restrenyiment crònic, i que fa mal. Ciutadans!, també força clar, tots ho som, menys els incapacitats legalment. Guanyem, tots volem guanyar, fins i tot a la brisca.
I els partits politics de sempre? Doncs malgrat que fa anys que diuen que es volen renovar, arriben a noves eleccions sense els deures fets. Atrapats per la inèrcia estructural: Ni renovació, només canvis de candidats i noms, ni una política decidida vers una democràcia com Déu mana. El que estigui lliure de corrupció que tiri el primer sobre (amb bitllets) o el 3% .Si en lloc de partits fossin empreses de mercat, ja haurien abaixat persianes, la majoria. Volia dir “Jo sóc Charlie”, però ho farem amb una becaina a la butaca.
