Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de febrer de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Benvolguts germans i germanes, Déu sap que la convivència no és fàcil. El tema del mes d’aquesta publicació n’és una bona mostra. La ciutat està degradada, però la deixadesa i l’incivisme acaben rematant un malalt que ja fa tentines i no s’aguanta les flatulències. Que porca que és la gent, valga’m Déu! Encara bo que la regidora Caus ha fet comparsa amb unes quantes entitats per promoure la convivència cívica i acabar, d’una vegada per totes, amb la caca de gos, la pixarada etílica, el regirament de contenidor o la megagrafitada que ocupa un 75% de les façanes i parets del nucli històric i que té com a màxim promotor un tal Pirri. Que Nostre Senyor em perdoni, però si enganxo algun d’aquests pintors que, més que fer art, embruten, li ventaré un parell de clatellots que quedarà arreglat! Em sulfuro perquè el tema és molt greu i, certament, només l’educació i la reeducació poden pal·liar la tendència de molts conciutadans a considerar l’espai públic un abocador gegant. El contrast amb altres societats del món és tan brutal que fa honor a la palmària expressió que diu que no és més net el que neteja, sinó el que no embruta. I tant! La raó de la cultura popular és tan immensa com la divina providència.
I ja que Manresa és un cresol del cultures, insto la regidora a convidar a la gran taula pel civisme a les associacions d’immigrants, als col·lectius religiosos i a qualsevol secta que tingui un líder convincent. Bé ho sap l’Altíssim que el que és sagrat està escrit pels profetes ja siguin musulmans, budistes, evangelistes, ortodoxos, testimonis de Jehovà o catòlics i romans. Un bon sermó o una homilia que sacsegi consciències poden ser més efectius que anys i panys de campanyes ciutadanes. De la mateixa manera que el prevere no enganxa xiclets sota l’altar durant la missa, l’imam no amaga papers de Bollycao sota l’estora sobre la qual flecta els genolls. La paraula de Déu (el que sigui) és més exemplificant que una sanció econòmica. Entre moltes altres coses perquè, que jo sàpiga, a Manresa encara no s’ha multat ningú per deixar que el seu gos defequi i s’abstingui de recollir-ne les femtes. O mà dura o càstig diví! Tot plegat, en el benentès que a les escoles ja ensenyen a mantenir el patí net, llençar convenientment les escombraries, tibar la cadena del vàter i només fer servir els retoladors permanents en làmines de paper de bon gramatge. Si no és així, si les coses no es treballen des de la infància com Déu mana, ja podem plegar.
