Amb un text senzill però contundent, la literatura d'Agatha Christie és coneguda, universalment, per la intriga i el suspens. Encara que la seva fama és conseqüència dels misteris i crims, Christie també és autora d'obres de teatre, entre les quals destaca La Ratonera.
L'autora, en totes les seves obres, sempre juga a confondre l'espectador, enredant trames i personatges a consciència i fent que l'assassí sigui sempre aquell que sembla més innocent.
Foto: Autora de l'obra, Agatha Christie
La Ratonera es situa en l'escena d'un petit hotel dels afores de Londres, la Mansió Monskwell , regentat pel jove matrimoni Mollie Ralston (Mariona Ribas) i Giles Ralston (Aleix Rengel).
Des de l'inici de l'oba, el públic sap que es produirà un crim, però es desconeix qui serà el gat i qui el ratolí. Les úniques pistes existents són l'assassinat d'una dona en estranyes circumstàncies i una cínica melodia: "Un ratón, y dos, corren los tres, ciegos sin ver..."
D'entrada, els sospitosos són el matrimoni de la mansió, els Srs. Raston, i els seus cinc hostes: Paravinci (Xavier Bertran), Srta. Casewell (Anna Gras-Carreño), Sargent Trotter (Ferran Carvajal), Coronel Metcalf (Santi Ibáñez), Christopher Wren (Joan Amargós) i Sra. Boyle (Montse Pérez). Tots els personatges s'identifiquen clarament amb els estereotips propis de qualsevol novel·la de misteri intriga. Una vella esquerpa, un amable militar retirat, un estudiant llunàtic, un estranger ric i tafaner i una jove liberal i misteriosa són els protagonistes d'una història en la qual, l'espectador, ajudat per un inexpert i despistat inspector, anirà sospirant de tots i de cada un dels implicats com si d'un joc de taula es tractés.
L'obra comença a les fosques, amb el primer assassinat. Una ràdio antiga fa de vincle entre la gran ciutat de Londres i el petit hotel de les afores. Durant tota l'obra, el suspens es mostra a l'espectador a través del joc de llums, enfosquint l'escena per crear ambient o enfocant els sospitosos.
El decorat és sempre el mateix, i el reduït espai en què succeeix l'obra fa que l'espectador es senti atrapat en la mansió. L'escenari principal és la recepció de l'hotel, presidit per un enorme finestral des d'on s'observa com la neu i el fred va aïllant, poc a poc, als seus clients. Dues escales a la dreta del escenari i dues portes a l'esquerra permeten el moviment en escena dels habitants de la mansió.
Argument trepidant, attrezzo treballat i gran interpretació. Ingredients que duen a gent de totes les edats a endinsar-se en aquesta clàssica obra. No deixa a ningú indiferent i l'espectador gaudeix i rumia al mateix instant. Molt recomanable.
