Catalunya i Espanya, matrimoni d’inconveniència

per Pau Blanch, 20 de maig de 2012 a les 00:19 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de maig de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
RESSENYA POLÍTICA. Estrenem un nou espai a la secció de Política per donar cabuda a ressenyes de novetats editorials en el camp de la política, especialment la catalana. El primer llibre ressenyat és «Començar de nou», dels periodistes del diari Ara Ferran Casas i Joan Rusiñol. Una crònica de l'arrelament del sobiranisme a la societat catalana. Els periodistes han entrevistat personalitats com Muriel Casals, Antoni Castells, Josep Ramoneda, Quico Homs o Oriol Junqueras.

  Títol: 
Començar de nou

  Autors: Ferran Casas i Joan Rusiñol

  Publicació: març 2012

  Editorial: Deu i Onze

  Col·lecció: País

  Pàgines: 225

  Preu: 16,3€


Catalunya es troba en una cruïlla: ha de decidir tombant si no vol fotre’s de morros contra el xamfrà. Ha arribat l’hora de d’escollir entre ser una autonomia amb uns trets diferencials reconeguts i respectats dins d’Espanya o emancipar-se. «Singularització o independència» resa el subtítol d’un dels darrers assaigs, tan en voga darrerament, que tracten del difícil encaix de Catalunya dins d’Espanya.

Ferran Casas i Joan Rusiñol, periodistes del diari «Ara», han escrit a dues mans «Començar de nou», una crònica política que relata el procés de desafecció de molts catalans i catalanes d’orígens i arrels cada cop més diversos envers l’Estat espanyol. Una relació malmesa des de l’àmbit polític, amb la persecució a l’Estatut; des del vessant cultural, amb la sentència del Tribunal Suprem que posa en dubte el model d’immersió lingüística; i, també, per un dèficit fiscal que en plena crisi està arrossegant molta gent cap a un sobiranisme de caire més econòmic que cultural.

El llibre, tot i comptar amb divuit capítols, està dividit en tres grans blocs. El primer, «D’on venim?», narra les complexes i, a vegades, contradictòries relacions de la Generalitat amb el Govern central; on tant CiU, atrapada a la teranyina del PP amb el pacte del Majestic, com, d’una manera més clara, el tripartit, encapçalat per un PSC anul·lat al Congrés dels Diputats, han mostrat sovint dues cares diferents a l’hora de defensar els interessos del país, segons ho fessin a Catalunya o a Madrid.

On som?

De les darreres gotes que han fet vessar la paciència de molts catalans, en parla el segon apartat: «On som?». Un neguit que es va fer evident en l’històric editorial conjunt que els diaris catalans van publicar la tardor del 2009, en el qual defensaven la singularitat catalana a la vegada que lamentaven l’arcaica voluntat homogeneïtzant de Castella. Però per més inri, el malestar continua a causa de promeses incomplertes com el traspàs de la gestió de l’aeroport del Prat, la polèmica generada arran de la prohibició a Catalunya de les corrides de toros o l’empipador i infatigable brunzit de la caverna mediàtica. 

L’últim apartat, i el més extens, és on els periodistes s’aventuren a fer prospectiva. «On anem?», es pregunten, i surten prou nets d’un fangar on plantegen diversos dels punts claus, dels dilemes que ha d’afrontar el país, així com quin és el paper que hi jugaran els principals actors polítics, econòmics i culturals de Catalunya i Espanya aquesta propera dècada. On es posicionaran les elits empresarials del país? És sensible la Unió Europea a la qüestió catalana? Quina serà la política dels principals partits estatals? Cap a on i fins a on està disposada a arribar CiU?

Els entrevistats

Casas i Rusiñol basteixen un relat sòlid que es fonamenta en entrevistes fetes a algunes de les veus més importants i autoritzades del país en l’àmbit polític i cultural, com Francesc Homs, Antoni Castells, Oriol Junqueras, Josep Ramoneda o Muriel Casals entre d’altres. Tot i això, s’hi troben a faltar punts de vista més diversos, discrepants potser amb la tesi del llibre, «singulars o independents», tant de casa com de fora. Resulta curiós que fins i tot dels partits menys obertament o gens sobiranistes se n’hagi escollit entrevistar integrants amb plantejaments independentistes i minoritaris dins de les seves formacions. Això resta riquesa a un llibre que pretenia ser no només un retrat de la societat catalana, sinó un retrat fet parcialment per la pròpia societat. Aquest segon punt només s’aconsegueix a mitges.

Els periodistes, amb un bon redactat, barregen amb encert informació i opinió, a vegades amb un sarcasme massa sovint acompanyat de simplificacions. Dins del gènere de la crònica, el llibre es mou ambiguament entre l’anàlisi i el full de ruta, dil·luint  el «cap a on anem» en el «cap a on hauríem d’anar».

El contrapunt

El llibre, prologat a forma d’apadrinament per Toni Soler, compta amb un interessant epíleg a càrrec del politòleg i professor de la UAB Jordi Muñoz, que, en certs aspectes, fa de contrapunt a les tesis de Casas i Rusiñol. Muñoz, que reconeix la dissolució de la majoria federalista, en la seva majoria cap a posicions més sobiranistes, argumenta que és viable que la situació continuï com fins ara i que, entre l’estira-i-arronsa de Catalunya i Madrid, ni guanyi ningú ni la corda es trenqui. És a dir, que continuem recte sense topar mai amb el xamfrà.

Un bona aproximació des del sobiranisme a la situació política i social del país en el seu conflicte cultural, identitari, però cada cop més econòmic amb Espanya. Útil per entendre on som, d’on venim i poder així aventurar cap a on anem o qui sap si el llibre pot servir per decidir on volem anar.



Participació