Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de febrer de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
PATRIMONI. L’institut és un dels edificis del nostre patrimoni que s’han restaurat recentment. Està situat en una gran parcel·la entre el Passeig, la plaça d’Espanya i els carrers de Soler i March, doctor Esteve i Carrasco i Formiguera.
Ha estat durant més de 75 anys el centre d’educació secundària de referència de la Catalunya central i el primer que es va construir fora d’una capital de província. Es va acabar de construir el 1926 després que les obres restessin aturades un llarg període de temps. El projecte, de 1908 i obra de l’arquitecte Alexandre Soler i March, era per fer un grup escolar, però es va convertit en un institut de secundària aprovat per l’Estat el 1924. Començà a funcionar l’octubre de 1927.
Es tracta d’un edifici de pedra d'estructura simètrica format per un cos central que dóna a la plaça d’Espanya i dues ales laterals, que s’han substituït per unes de noves el 2012. El cos central ha estat restaurat seguint l’estètica de l’edifici original, fet amb un estil eclèctic entre el modernisme i el noucentisme . A la part inferior del cos central hi destaquen unes arcades que donen accés a un porxo –cobert amb vidres en la recent rehabilitació– des del que s’accedeix a les ales laterals i al pati posterior. A la primera planta hi ha uns grans finestrals que, en les parts laterals del cos central estan separades per columnes, i a la segona planta hi destaca una gran galeria correguda amb finestres separades per columnes llises. Les grans arcades, les columnes i la balustrada de la primera planta són fets en pedra, mentre que la resta del parament està fet amb paredat i arrebossat amb ciment pintat. A la part posterior d’aquest cos central hi destaca la sala d’actes, un gran espai diàfan sense columnes interiors, de gran alçada i amb un interessant conjunt de vitralls.
Recentment s’ha rehabilitat aquest cos central i s’han construït de nou les ales laterals, que contenen els aularis. Al final del segle passat ja s’havia recuperat la forma de la coberta original, ja que des dels anys seixanta l’estètica de tot l’edifici havia estat greument deteriorada per la construcció d’unes ales laterals racionalistes i l’escapçament de la coberta. Cal remarcar que l’origen d’aquest equipament prové de la promesa de l’Estat de construir un monument commemoratiu de l’heroisme dels manresans en la batalla del Bruc, que es va reconduir ara fa cent anys amb la demanda d’un centre escolar.
El catàleg de patrimoni de Manresa protegeix parcialment l’institut Lluís de Peguera per la seva importància històrica, artística, tipològica. Cal destacar la part original modernista de l'edifici i la seva importància com a element conformador de l’espai urbà.
PER SABER-NE MÉS:
Bajona Oliveras, Ignasi. L’institut Lluís de Peguera de Manresa. 75 anys d’activitat docent (1927-2002). Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 2003.
Sala d'actes de l'Institut Lluís de Peguera. Foto: Francesc Rubí
