Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de gener de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Reconeguem-ho: el lema Manresa, cor de Catalunya és rònec i anacrònic. Com titulava el col•lega Salvador Redó a les pàgines de Regió7 en relació amb Pirelli o la Caixa de Manresa, això del cor, els sardanistes i l’escut amb cornucòpia és un paradís perdut. Això, tot i el vernís de modernitat que hi han aplicat els cardonins Sala i l’imaginatiu desplegament d’adaptacions a les diferents realitat ciutadanes. No podem evitar rememorar els temps en què corria aquell cor amb cames pel carrer i s’enregistrava la sèrie de TV3 Rosa, en què Emilio Gutiérrez Caba parlava català i desprenia un núvol de caspa allargassat per tot el Barri Antic, un sector, tot sigui dit, que en aquells noranta gaudia de millor salut que actualment i encara hi havia alguna persiana apujada.
El cor està en aturada cardiorespiratòria. No em vull ni imaginar alguna seqüència del serial enregistrat a les localitzacions del carrer de Sant Miquel actual on, per cert, s’ubicava aquella llibreria-cafè que regentava Margarida Minguillon. Aquesta mena de lemes, com el del cor volem dir, són d’antes... són antiquats. Com el Girona m’enamora, el Barcelona posa’t guapa o, fins i tot, l’Ara Lleida que segueix sobrevivint a la unitat de cures intensives. L’únic bon record que ens suscita el temps de la Rosa és la contracrònica hilarant que en feia Manel Fontdevila al diari intercomarcal.
Per postres, el company Jordi Sardans desvelava que l’homenatjat creador de la marca, l’impressor Manel Cucurella, és, en realitat un impostor, que va manllevar la idea de Ramon Salisi. Embolica que fa fort! En tot cas, la promoció econòmica encapçala la llista d’afers mal gestionats per l’ajuntament de l’alcalde Junyent, en què Joan Calmet hi posa el somriure, Bacardit la mala lluna i Sala té la clau d’una caixa més buida que el solar de la Fàbrica Nova.
IL·LUSTRACIÓ: JOAN MANEL GABARRÓ
