bugada al Pou. Gener 2015

 

Començo la primera esbandida del 2015 amb una imatge corprenedora de la qual és responsable la multinacional nord-americana de menjar ràpid Burger King. L’anunci sobre tòtem metàl·lic que mostrem a la fotografia està instal·lat al carrer d’Àngel Guimerà, just a la vorera contrària del punt en què hi ha la parada de totes les línies urbanes d’autobús. Com veieu, el cartell anuncia que l’hamburgueseria es troba al complex dels “Trollols”. Lamentable, la veritat. No costaria gaire fer una consulta de la toponímia local. És clar que, potser, els més benvolents podrien pensar que el dissenyador de l’indicador sigui un superfan de les històries fantàstiques de J. R. R. Tolkien portades amb gran èxit al cinema en els últims anys i en què els trolls, uns monstres lletjos i bruts que l’escriptor va manllevar de la mitologia escandinava, s'han popularitzat arreu. Llavors, però, i continuant amb El senyor dels anells, l’establiment potser s’ubicaria al bell mig de Mordor.

Continuant amb els temes lingüístics que tan m’enerven, també reprodueixo la imatge que m’ha passat un dels nostres col·laboradors que, a finals de desembre, va tenir ingressat un familiar als nous mòduls de l’hospital de Sant Joan de Déu. La fotografia és de la pantalla de l’aparell que hi ha en un passadís per poder llogar el dret a encendre el televisor. En definitiva, és l’artefacte que ja fa temps que va substituir la caixa de monedes que hi havia a les habitacions. La concentració de faltes d’ortografia és densa. Cada línia té una pífia majúscula. S’ofereix un servei “de TV y telefonia”, s’indica que per “contratar” cal prémer la pantalla, i, finalment, es proporciona un telèfon per “averies.”. Com que refer la titulació deu ser relativament senzill i s’actualitzarà a tots els terminals que tenen a l’hospital, els insto perquè hi posin remei.

 

Ja em perdonareu, però, amb la multiculturalitat de la nostra ciutat, un ja no sap si aficionar-se a una creença diferent o conservar la del baptisme. Fa temps que es veuen negocis relacionats amb la imatgeria i els tòtems per al culte. Sense anar més lluny, el local de sota de la redacció de la revista, es ple d’angelets i altres icones religioses. També és habitual, a moltes botigues, la venda de bustos de Buda, que se sol envoltar d’espelmes aromàtiques de tots els colors i significacions i que s’ha convertit més en un objecte decoratiu que no pas de culte. Ara, per completar l’oferta, acaba d’obrir al carrer de Viladordis (en el mateix espai on hi havia Terres i Parets) un altre comerç del ram, sembla que de santeria. He de reconèixer que el nom de l’establiment sembla més la tornada d’una cançó de Georgie Dann que no pas una cosa venerable, la veritat.

 

La febre dels sopars d'empresa s'ha anat escampant tant que durant les setmanes prèvies al Nadal es fa difícil trobar un restaurant lliure si no s’ha reservat amb antelació. Si avui en parlo en aquesta bugada és perquè se surt de tots els que estava acostumat a veure. Va tenir lloc el divendres 12 de desembre i va reunir 37 persones al bar Els Tranquils, a la carretera de Santpedor. El curiós del cas és que els que s'hi van aplegar no eren companys de feina i més d'un ni tan sols treballava, però per una nit van compartir taula en el sopar d'una firma fantasma que es van inventar només per poder fer la festa: Construccions Hernández, amb seu social al carrer del Procés número 9. Un carrer també inexistent (almenys per ara). En la convocatòria, feta per correu electrònic, la justificació per assistir-hi era aquesta: “"Els sopars d'empresa s'han convertit en un acte social que sembla ineludible. Però per desgràcia no tothom està en nòmina d'una empresa per tenir el seu sopar. Per altra banda, molts que sí que en tenen d'empresa, pagarien per no anar-hi i el que voldrien seria anar al sopar d'uns altres que no fossin els pesats dels jefes i els companys de cada dia. Per això hem ideat el nostre. El nostre sopar d'empresa és obert a tots aquells que estiguin en actiu a l'empresa que sigui, als autònoms, als funcionaris, als que treballen en negre, als que estan a l'atur, jubilats o prejubilats, membres del clero, gent sense ofici conegut, els qui viuen de renda, temporers, venedors d'enciclopèdies, saltimbanquis, malabaristes i públic en general”. Per fer pinya van fer una samarreta idèntica per a tothom. Sembla que algú va parlar "en nom del senyor Antonio" —que per motius familiars no hi va poder assistir—, per brindar amb tots els seus empleats i vantar-se d'aquell "magnífic equip humà".

 

 

I acabo el repàs amb una altra defunció comercial a la zona del Barri Antic, més concretament al carrer del Born. El dia 31 va tancar el frankfurt Manresa, un establiment més que no ha superat la crisi i no ha pogut suportar l’arrendament del propietari del local que albergava el negoci que no és cap altre que Tous. Em diuen que el joier no va mostrar cap mena de flexibilitat per perllongar gens ni mica la continuïtat del negoci. No es deu recordar que, quan era el veí del frankfurt i no el coneixien més enllà de Sant Domènec, el perseguien els creditors i va estar a punt de perdre la representació de la firma Rolex. És ben bé que alguns no recorden d’on vénen i només es miren el melic.