Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de desembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
M'ho ha explicat tal qual un conegut barista de Manresa. Resulta que dies enrere apareix pel bar un nou client. Seu a la barra, pren una canya i fulleja la premsa. Abans d'anar-se'n, pregunta al cambrer, amb una discreció detectivesca: "Com és que teniu el Marca ?". I afegeix: "Jo, de vós, l'amagaria". L'endemà l'home torna i fulleja, tímidament, el Marca , en un racó apartat de la barra. Crida el cambrer, paga la canya i li demana si a la ciutat hi ha cap lloc públic on es pugui anar a veure un partit del Reial Madrid per televisió sense risc que et facin una cara nova. "Aquí mateix", diu el cambrer, davant la cara d’astorament i incredulitat del client merengue . L’home es pregunta si és prou de fiar un local on, per més que tinguin el Marca i s'hi pugui veure un partit del Madrid, la gent hi parla en català i al suro hi ha, retallat, un article de diari a favor del 9N? Si fins i tot la cambrera, que és d'Urugay, hi parla. I també aquella monja tan argentina, tan catalana i tan culé alhora, que tan aviat comparteix cafè amb l’Albert Om com amb la Belén Esteban, en aquesta mateixa barra des d’on ara el client, lluint la samarreta del club, es mira com juguen els seus i crida “Gol!” cada vegada que el seu equip marca, alliberat d’aquella gran por amb què l’havien advertit abans de venir a treballar. Potser un dia d’aquests llegirà la columna del suro i pensarà que a ell també li hauria agradat votar.
Il·lustració: Laura Estrada
