Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de desembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Apreciadíssims i mai prou ben ponderats germans i germanes, sovint, a la vida, hi ha certes correspondències de fets que conviden a pensar, encara més encara, en la divina providència de Nostre Senyor. Just en el moment que en aquesta publicació es parlava de metges molt savis ens deixava, als noranta anys, el doctor Josep Pons, un dels facultatius de capçalera més coneguts a la Manresa de fa una quarantena d’anys. Precisament el doctor Pons fou el propietari de la torre Lluvià del Suanya que, posteriorment, va passar a mans d’un grup inversor que pretenia fer-se la barba d’or amb expropiacions pel pas de carreteres. La cosa, gràcies a Déu, no els va sortir bé i van acabar venent-la a l’Ajuntament a preu de saldo. Si no, és pràcticament segur que una de les construccions projectades pel magne Ignasi Oms hauria quedat convertida en un munt de runa rural.
Però l’Altíssim sap per què fa les coses i ara la torre torna a lluir pels quatre cantons. S’ha recuperat en temps rècord –deu ser que no hi ha cap paleta que treballi, oi?– gràcies a la canalització de subvencions de la Diputació i algun fons europeu que encara s’ha pogut rascar. El debat dels usos, tema central del Pou de no fa massa mesos, va fer aflorar una quantitat ingent d’idees. Malgrat tot, m’expliquen els feligresos propers a la plaça Major que el regidor Serracanta ha preferit passar la patata calenta a un forestal de la seva confiança perquè, amb la ment en blanc, faci foc nou. Això sí, el tècnic en qüestió, com passa massa vegades, ja ha posat el taxímetre en marxa i s’està menjant part dels recursos que es podrien destinar a donar contingut a l’espai recuperat. Valga’m Déu! Que no n’aprenem? És que la crisi no ens ha fet adonar que quan no hi ha recursos cal tibar de paper i llapis (molt barats pels temps que corren) i de societat civil per tirar endavant? El Banc dels Aliments, la Marató de TV3, l’ANC i Òmnium no són exemples prou filantròpics de primer nivell per, altra vegada, començar la casa per la teulada. I això que la torre Lluvià ha quedat esplendorosa!
