Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de novembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
PATRIMONI. Avui presentem un dels pocs edificis manresans que han estat salvats de l’enderroc per una votació popular. L’objectiu dels urbanistes municipals era l’alliberament de l’espai del final del Passeig per integrar millor el centre de la ciutat, mentre que les entitats contràries a la desaparició donaven més importància als valors patrimonials.
El “Tori” ha esdevingut, amb la recuperació del Kursaal, el segon teatre de la ciutat. Es trobaen una zona propera al nucli antic, en què el gruix de la urbanització és de la segona meitat del segle XIX i principi del XX, com el mateix Conservatori, edifici neoclàssic de Josep Torres i Argullol, inaugurat el 1878. Es va construir sobre les restes del convent medieval de Sant Domènec, de 1321 i profundament reformat entre 1684-1740. Per tant, conté restes de murs gòtics i del claustre barroc.
L’edifici, de caràcter monumental, està aïllat i el formen el cos del teatre, les restes de l'antic convent dels Dominics i altres dependències municipals afegides just després de la Guerra Civil. Hi destaca la peça del teatre, la sala del qual ocupa el pati del claustre de l'antic convent i un cos allargat amb façana al carrer de Jaume I, que contenia el Conservatori Municipal de Música i altres dependències municipals. Aquest cos presenta una disposició de planta baixa i pis. La façana que dóna a la Muralla del Carme, d’estil neoclàssic i refeta després de la Guerra Civil, presenta un predomini del ple sobre el buit. La porta d’accés està centrada amb tres finestres en arc al pis superior i un frontó triangular. Les altres façanes tenen poc interès. L'interior del teatre és de tipologia italiana, amb platea i quatre pisos de llotges. Al voltant es conserven dues ales del claustre del convent, del segle XVIII, amb voltes d'aresta i pilars amb capitells treballats, d'estil clàssic. Una altra entrada s'efectua per un vestíbul paral·lel al carrer del Mestre Blanc. El sistema constructiu està format per murs de càrrega i coberta formada per encavallades de fusta. També cal remarcar com a elements decoratius els capitells clàssics del claustre i el conjunt de la decoració original del teatre.
De cara a la imatge de l’edifici, caldria millorar les façanes dels carrers de Jaume I i Mestre Blanc. El catàleg de Manresa protegeix especialment les restes del claustre, mentre que la resta del teatre té una protecció documental i les actuacions que s’hi facin hauran de preveure la recuperació dels elements originals. El seu valor rau en la importància històrica, artística, social i de posició urbana. L’edifici ha passat per moltes vicissituds. Es va construir com a convent dels dominics als afores de la ciutat al segle XIV, es va millorar i ampliar en diverses fases els segles XVII i XVIII i, finalment, va passar a propietat pública després de la desamortització del 1835. Després de diversos canvis d’ús en la part central del segle XIX, el 1878 s’hi va inaugurar el gran teatre de la ciutat. Durant la Guerra Civil Espanyola es va enderrocar l'església de Sant Pere Màrtir i els edificis annexos per tal d’urbanitzar la plaça.
Foto: Francesc Rubí
