Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de novembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Benvolgudes germanes i germans... El dia de Tots Sants, mentre penso en aquelles i aquells que ens han deixat enguany i que més queden en la nostra memòria, no puc evitar un sentit d’immensa joia en veure per la televisió un fill de la ciutat, Pere-Joan Cardona, fent història en el camp de la investigació mèdica. A fe de Déu que el del fill de ca l‘Iglesias és un dels exemples paradigmàtics de la fuga de cervells de Manresa. Una dinàmica —ho sap Nostre Senyor— que fa segles que dura. El talent va escàs i la impostura, en alça. A la nostra ciutat, com enlloc. En tots els camps hi ha un manresà o manresana que destaca molt, moltíssim! Però, òbviament, no viu a la ciutat perquè hi ha altres estrelles que brillen més i, en nom de la seva bona família o la impostura total i absoluta, sempre són a tot arreu i, que Déu em perdoni, fan més sermons que jo mateix el diumenge davant la mirada pietosa i beata de tots els feligresos. Uns tenen la fama i els altres carden la llana... O, simplement, fan el segon.
Amb tant tertulià i crac dels negocis és normal que la ciutat vagi com una bala... cap a l’abisme. En aquesta ciutat triomfen els que vesteixen de vint-i-un botó però porten els calçotets cagats. Com és habitual, per cert, els cansats fan la feina i, si Manresa és un solar, no tarden ni un minut en buscar-se la vida, si cal, on Nostre Senyor va perdre les espardenyes. I aquí, entre la grisor de les places i la brutícia del nucli antic, ens hi queden els saldos, els que venen duros a quatre pessetes, els polítics de segona, els ganduls de primera i els vividors de tota la vida. Costa trobar llum entre tanta mediocritat, aquella llum resplendent que l’Altíssim ens va enviar des de Montserrat per posar punt i final a la pesta negra i construir una sèquia que ens va retornar a la vida. Ara cal saba nova i jubilació dels savis amb olor de càmfora i dels impostors que venen fum i projectes caducs sense solta ni volta. Els que es pensen que ho saben tot, que s’apartin. Si neix una nova Catalunya, que també neixi una nova Manresa. Fora els impostors!
