Aquesta informació es va publicar originalment el 7 d'octubre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Il·lustració: Maria Picassó
Això de la família dóna per pensar-hi força; diuen que en les famílies es dóna un cicle maleït; en què sempre hi ha una primera generació que amb molt d’esforç és capaç d’aixecar un imperi del no-res. Hi ha una segona generació que por viure bé i fer més gran l’imperi patrimonial aconseguit i, ai las! La tercera generació porta l’imperi a can pistraus i s’ho poleix tot. A vegades la frontera entre la segona i tercera generació es fa difícil de delimitar i que tot se’n vagi en orris a la tercera generació és conseqüència d’accions iniciades a la segona generació. La burgesia catalana del tèxtil i la seva història ens donen variats exemples.
De tota manera, a l’hereu que ho malversa tot, se l’anomena l’hereu escampa. Des d’un punt de vista observacional i científic, a voltes, en una família es pot donar el cas de diversos hereus escampa o escampats, ja que l’observació científica descriu i intenta explicar, de manera acurada, allò ja passat. Costa endevinar el futur. Si poguéssim predir el futur, ja fóra massa.
Personalment, en un curs d’aquells d’alta gestió que et costen un ull de la cara i que et donen un pedigrí i un diploma de gestor “pour épater le bourgeois”, em van explicar el primer dia del curs que, per fer-nos rics, no ens caldria fer aquell curs, ni acabar-lo; i quan dir ric vull dir “ric del cagar”, com deia un bon mascle totèmic català, en Joel Joan; per fer-se ric sense haver de treballar i dedicar-se a les pulsions més íntimes, només hi havia dues opcions: que et toqui la loteria o, simplement, robar!
El concepte familiar és molt íntim, personal, pot incloure un concepte més ampli, el de clan, amb la participació de més parents, això sí, amb un objectiu comú entre ells.
Si després hi afegim tots els borinots que donen voltes i xuclen de les escorrialles deixades, el cercle s’amplia. Ja ho deia el meu avi: “Porta un bitllet de mil (pessetes, que d’això fa molt temps) i sempre tindràs amics al teu voltant”. D’això fa tan de temps… que ja no ho puc recordar! S’està tan bé arraulit a la butaca…esperant.
