—Si et donàs la sua corona
un rei i el ceptre de plata,
i un fusell certer que mata
elefants, búfals i més,
gentil gaiter, ¿deixaries
per a ser rei tes balades,
tes muntanyes regalades
i ton joiós riu Calders?
Si et regalàs, gaiter, un màgic
un país de núvols blaus
on seguíssim sent esclaus
com encanta als botiflers,
¿faries cas d’en Rajoi
i com a bon espanyol
cantaries Cara al sol,
al costat del riu Calders?
Si t’oferissin un dia
suculents plats de llenties,
o unes noves garanties
pel concert i mil papers,
¿deixaries aparcades
les urnes i paparetes
que esperen amb candeletes
els del Bages i Calders?
Si et prometés un rei moro
perles riques i galanes,
i son bordell de sultanes,
i un maletí amb molts calés,
¿oblidaries per ells
les neus, les boires, los rius,
les fresques nits dels estius
i les nines del Calders?—
—No, nineta, puix més val
ma gaita que alegre sona
al «Pou», des d’aquesta trona
de Manresa cada mes;
i més que els palaus moriscos
val ma cabanya enramada
amb les flors que ma estimada
roba, al matí, al riu Calders.
I més que los castells màgics
de núvols blaus el «Pou» val;
que entre la premsa local,
ocupa el lloc dels primers;
per això les nits d'hivern
ens sorprèn sovint la nit
engiponant un escrit
com fa el gaiter del Calders.
Puix per més que li donàs
un rei son ceptre de plata,
un fusell que elefants mata,
un palau o molts diners,
fins de ser rei deixaria,
per ses corrandes i gloses
que deixen clares les coses,
lo bon gaiter del Calders.—
