Emprenedors de què?

Estimats germans i germanes, en un moment tan transcendent per al país no podem descuidar el que ens depararà l’endemà del 9-N, i del deu i l’onze i el dotze... La vida, com els camins de Nostre Senyor, té viaranys ben estranys. I els catalans, faríem bé de tenir un roc a la faixa per tirar endavant quan la lluita amb Espanya s’acabi. Perquè Déu sap que algun dia s’acabarà! Perquè, no ens enganyem, rere de l’enjòlit independentista hi ha un panorama econòmic que és per posar-se a córrer fins al punt més recòndit del planeta. Els gurus de la nova economia —entre els quals no se’n troba cap que encerti res— diuen que cal incentivar la creació d’empreses. Una dinàmica que, a la llarga, fa millorar els indicadors, apuja el PIB i genera llocs de treball. Per Déu, una bona pensada si va bé. Potser per això a Manresa s’ha creat el Punt d'Atenció a l'Emprenedor (PAE), un lloc on es veu que atendran la persona motivada que tingui com a objectiu engegar un negoci.
 

Ara bé, Déu sap que potser al cap de cinc minuts d’assessorament i de regulacions diverses l’hipotètic emprenedor tirarà la tovallola. Perquè, és clar, no n’hi ha prou amb una bona idea... cal també un bon context i alguna facilitat. Hi ha programes, ajuts, xerrades, empreses i, com sempre, termes una mica esnobs per acabar de bastir i engalanar els discursos tecnòcrates dels coachs i altres ideòlegs moderns com: startup (idea d’arrencada), deute òptim i pèssim, el know how i el toc handmade. Mare de Déu Santíssima! Quanta tonteria! Tot és tan complicat i obtús que la regidora de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Manresa, Sílvia Gratacós, amenaça de retirar-se de la política perquè, i que em perdoni l’Altíssim, promocionar, allò que es diu promocionar, la ciutat no promociona gaire res. Bé, sí, cases que s’ensorren, pisos buits i carrers degradats. Espero que en l’any ignasià del 2020, algú, emprenedor o no, hagi endreçat una mica la cosa. La senyora Gratacós es veu que s’inhibeix.