Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de setembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
EMPRENEDORIA. És Inquiet de mena i està cansat de trobar-se limitat pels seus superiors. Per això, Lluís Victori va decidir crear un projecte propi: VictoriXoc. Ara distribueix i ven xocolata a llocs on normalment no esperaríem trobar-ne, ja sigui en partits d’hoquei, actes populars o festes majors.
On portes la xocolata?
Vaig començar fa un any fent fires i mercats i ara em dedico a vendre i a comprar xocolata en llocs populars de Catalunya. Amb la fàbrica tenim un acord: portar xocolata a tot arreu a on no n’hi ha i en llocs com són actes esportius, obres de teatre o xocolatades a escoles. A qualsevol lloc on es fa alguna cosa espontània, portar-hi xocolata.
Quin tipus de producte vens?
La marca de xocolata és Blanxart, producte de qualitat, proximitat i preu assequible, en el sentit que no és gourmet. Tinc xocolata en pols de vainilla i canyella i tot tipus de rajoles amb olives, amb gerds, xocolata blanca amb llimo- na, amb sucre i sense sucre. Tot tipus de piruletes, bombons i torrons, galetes...
A banda de xocolata també vens altres productes.
Sí, com a complement porto batuts de xocolata Llet Nostra, també producte de proximitat i qualitat; i fa poc oli amb xocolata d’Oleicbovera, una empresa de Lleida.
Són proveïdors buscats expressament o fruit de la casualitat?
Feia un any que buscava proveïdors de xocolata i bus- cava que fossin de qualitat, proximitat i sense passar-se amb el preu. N’hi havia cinc o sis però el punt final, a part de la qualitat, va ser emfatitzar amb el comercial de cada empresa.
Foto: Alba Ribas
Què et porta a ser venedor de xocolata ambulant?
He estat molts anys a Anglaterra i treballant en el model anglosaxó em vaig adonar que aquí es perden moltes oportunitats. El meu perfil és de comercial però també d’a- judar la gent, que em fa tenir aquestes ganes d’emprendre i vendre, però sempre intentant ser útil i fer bé a la societat.
Fent de comercial fallava alguna cosa, tot era Business for Business , poc humà i molta pijeria . Jo sóc molt fet a la meva i sempre proposo i tinc molta empenta. Quan proposava per millorar l’empresa, sempre hi havia problemes i gelosies i al final me’n vaig cansar i vaig decidir muntar la meva pròpia empresa.
És millor ara?
La gràcia del meu negoci és que a mi ningú no m’enga- nya i jo no enganyo a ningú. És a dir, jo vaig a la fàbrica, puc comprar 50 euros de xocolata i pago al comptat. Si un dia plego, que no és el cas, no tindria cap deute amb ningú i així els fabricants se’n fien. Amb mi el mateix. Jo no estafo ningú a l’hora de vendre.
T’agrada el que fas?
És molt gratificant perquè tinc un tracte amb el client que no podria tenir amb altres tipus d’empresa. Parlo amb nens i avis i a més, em guanyo la vida.
Van ser durs els inicis?
Vaig necessitar un capital inicial, suport familiar i fer-me autònom. Entenc que no tothom pot ser emprenedor, ja sigui per la situació familiar, si tens família o no, els diners... però jo amb 12.000 euros he creat una empresa i m’he comprat un cotxe. També cal veure amb què et gastes els diners.
Què li diries a algú que vol emprendre?
La gent ha de trobar alguna cosa que li agradi, ha de tro- bar la seva passió. Tothom té passió per alguna cosa. Sense tornar-se addicte a la feina, la gent seria molt més feliç si cregués en el que treballa. Jo recomanaria a tothom que es fes emprenedor, potser sona molt radical, però els que tenen 20, 25 o 30 anys, tots a ser emprenedors, perquè si no això és insostenible. En ser el teu projecte propi seràs molt més feliç. Si creus en el que fas, la fe mou muntanyes.
FITXA
Projecte: VictoriXoc.
Data de la idea: setembre 2013.
Data de creació: gener 2014.
Emprenedor: Lluís Victori.
Sector: comerç.
Definició: vendre xocolata i productes complementaris a fires, mercats, competicions esportives, actes populars, obres de teatre, festivals de música, etc. també a tot Catalunya. Públic:obert a tot- hom.
Web: www.victorixoc.com.
