Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de setembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
NATURA URBANA. A Manresa, en concret al voltant del polígon de Bufalvent, podem trobar autèntics tresors naturals valorats en centenars d’euros cadascun. Aquestes joies geològiques són cargols marins de grans dimensions, uns quaranta centímetres de llarg. Cargols fòssils que van viure fa uns 40 milions d’anys submergits en un mar tropical amb esculls.
Un aclariment pels desaprensius: si voleu anar a fer recol·lecció, us avanço que no en trobareu. Els que hi havia, com a patrimoni geològic que són, estan guardats als museus de geologia. Hi ha més sorpreses patrimonials, però.
Així, doncs, el patrimoni geològic manresà és molt antic i divers. Són pistes de com era l’espai ocupat per la Manresa actual fa uns 40 milions d’anys. Tenim ponts naturals, fòssil marins, estrats de roques sedimentaries característiques... En total són catorze, els punts d’interès inventariats dins del patrimoni geològic i paleontològic del municipi.
Destacarem tres d’aquests punts d’interès patrimonial. El primer: un dels ponts naturals més destacables de Catalunya és el pont Foradat o pont de les Arnaules, situat al raval de Manresa pròxim al Pont de Vilomara i al marge dret del riu Llobregat sobre un petit torrent. Fet de calcària nummulítica, roca dura i resistent. Aquesta presenta uns petits fòssils, anomenats llenties o dinerets enganxats entre ells amb un ciment d’origen també calcari. Una antiga capa d’aquesta roca va ser erosionada pel torrent i va deixar com a resultat el pont de 27 metres de llarg i d’entre 80 centímetres i 3 metres d’amplada.
Bivalves fòssils a la geozona del Malbalç
Els segon punt d’interès, sobretot paleontològic, és la geozona del Malbalç. S’hi han trobat esculls de corall i d’altres invertebrats fòssils com cargols marins, esponges, eriçons de mar, bivalves i nummulits. També és d’interès per l’estudi d’ambients passats. Els geòlegs han fet estudis sobre els medis de sedimentació deltaics: els rius de fa milions d’anys venien del sud i van conformar un gran delta que després es transformaria en la muntanya de Montserrat. Els sediments, sorra, actualment gres, d’aquests rius eren transportats i dipositats sobre la zona d’esculls del Malbalç, i deixaven un seguit de pistes: ondulacions de sorra fossilitzades, caus i galeries d’animals que vivien dins d’aquest sediments.
I el tercer punt a destacar és la formació d’Artés a Manresa. És un conjunt d’estrats de color molt vermellós, gresos, que s’estén més enllà del terme municipal. En concret, per veure’ls millor, en el seu màxim esplendor, hauríem d’anar a prop d’Artés. Són roques formades per sediments rics en òxids de ferro, per això són de color vermell, dipositats en ambients continentals. Es una capa, un estrat geològic, de referència a tot el món, un estratotipus.
La definició de patrimoni segons el diccionari és el “conjunt de béns, de valors i de crèdits que posseeix una persona o una institució”. En el cas del patrimoni geològic manresà, són béns que amaguen valors científics, didàctics i culturals (i no només crematístics) dignes de ser estimats i coneguts per tots.
