Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de setembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El 97% dels científics, els climatòlegs, pensen que l’escalfament global és degut a l’activitat humana (la contaminació per diòxid de carboni provocada per la crema de combustibles fòssils). Hi ha un clar consens dels científics amb relació a aquest tema. Aquest pensament és coneixement científic que surt de l’aplicació del mètode científic sobre els fenòmens que s’esdevenen en els sistemes terrestres: atmosfera, hidrosfera, geosfera, edafosfera, geosfera i biosfera. És a dir, aquest pensament es basa en fets científics contrastat per milers de científics. Una minoria no pensa això, però. Minoria moguda sovint per interessos molt concrets, normalment econòmics.
Si el percentatge de científics que estan d’acord amb l’afirmació esmentada és gran, la cobertura que en fan els mitjans de comunicació d’aquest coneixement està notablement esbiaixada: un 72% dels mitjans inclouen punts de vista escèptics al respecte. Pocs donen una cobertura que s’adequa al rigorós coneixement científic aportat per milers de científics que han publicat els seus resultats en revistes científiques de referència. Aporten incerteses sobre si els humans són o no els responsables de tot plegat, quan és del tot evident que ho som.
Si ens sembla que els mitjans estan del tot equivocats, només falta veure quina és la percepció ciutadana, del públic, al respecte. Un 74% dels ciutadans no està convençut, no veuen clar que les causes de l’escalfament global siguin els humans. Com és possible? Alguna cosa s’ha perdut pel camí.
Vistos aquests percentatges, es pot dir que alguna cosa falla en el sistema comunicatiu que fa que la informació no arribi de la manera més objectiva possible als ciutadans. Sembla el joc del telèfon, no? Si amb temes tan evidents i clars, ja que es basen en el coneixement científic, hi ha aquest biaix, imagineu-vos en els temes que sorgeixen de simples opinions partidistes i interessades. Com de descomunal és la desviació respecte a la veracitat dels fets en aquests casos.
Afegiria que hi ha mitjans de comunicació i també persones (a través de les xarxes d’internet) que es dediquen a escampar autèntiques mentides que no es sustenten en cap realitat: penso sobretot en els mitjans de la caverna mediàtica espanyola (i alguns que no ho són) i en l’alarmisme de certes afirmacions individuals que corren per les xarxes sobre el procés que ens portarà a la independència.
