Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de setembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Reconeixement a Publicitat Clarena
Començo l’esbandida mensual amb un reconeixement merescut per part de l’Ajuntament de Manresa a un dels negocis de serveis més coneguts i necessaris de la ciutat. Al Pou hi hem treballat des del primer dia, però la seva tasca es perllonga a mitja centúria, motiu pel qual el fundador de Publictat Clarena, l’amic Ignasi, va rebre per part de l’alcalde de la ciutat —com veieu a la instantània adjunta— una placa commemorativa en representació, tot sigui dit, de la bona colla de ciutadans que, alguna vegada o altra, hem difós la celebració de tot tipus d’actes i mogudes fent cap al capdavall del carrer d’Urgell. A l’acte, el va acompanyar la seva filla Imma, que ja fa algun temps que ha agafat les regnes de l’empresa en uns temps en què, lamentablement, els comerços històrics manresans fan mans i mànigues per tirar endavant i molts han d’abaixar portes. Enhorabona a la gent de Clarena per aquests 50 anys!
Cinema a la fresca
També he de felicitar la iniciativa d’un veí de la Reforma, que amb la col•laboració dels propietaris de l’antic bar Caracas donen al barri i de passada aporten un valor afegit a la terrassa del local. La fotografia mostra els dos ganxos metàl•lics que han clavat en una de les parets de formigó de la controvertida plaça per penjar-hi una pantalla on, quan es fa fosc, projecten pel•lícules per a la clientela mentre es pren un refrigeri. És el que tota la vida s’ha anomenat cinema a la fresca. Les cintes no són pas d’estrena, però l’activitat, mal m’està dir-ho, supleix perfectament l’absència de la filmoteca de Cineclub en els mesos d’estiu. De permís per foradar, dubto que n’hagin demanat, però us asseguro que, per novetat o sorpresa, l’assistència sol ser força altra.
‘Errare humanum est’
Ja sabeu que tinc força propensió a denunciar aquells cartells que, directament, maltracten la llengua catalana. Per això, en veure el megarètol de l’establiment de la cadena d’electrodomèstics Miró del carrer d’Àngel Guimerà en què s’hi podia llegir “Finançiació sense nòmina” gairebé entro en coma. Jo mateix vaig fer-hi una foto pensant en aquest espai de denúncia. Però, sorprenentment, poques hores després d’immortalitzar el bunyol, quan vaig tornar a passar pel mateix aparador, el cartell en qüestió havia estat rectificat. Deu ser que n’hi ha que encara estan més a l’aguait que un servidor. Quatre ulls hi veuen més que dos.
De dos en dos
I ja que parlo de doblar la vigilància, sembla que l’Ajuntament de la ciutat també dobla la voluntat de mantenir els carrers nets o, directament, va sobrat de papereres. Una amable lector em fa arribar aquesta foto de l'entrada del pati de Casa Caritat pel carrer de mossèn Jacint Verdaguer. O l’espai s’embruta molt o es devia produir cert error de càlcul.
‘Selfies’ a l’ascensor
Un empleat de manteniment d’una prestigiosa empresa d’ascensors va viure una anècdota curiosa durant la Festa Major de Manresa. Era la nit del divendres al dissabte, en què estava de servei i es va haver de llevar a quarts de tres de la matinada per anar a socórrer dues noies que s’havien quedat tancades en un ascensor del carrer del Born. Un cop rescatades, les noies es van voler fer un selfie amb l’empleat i tothom cap a casa. Però això no va acabar aquí perquè una hora i mitra més tard l’empleat hi va haver de tornar a anar. Aquest cop eren les mateixes noies i dues més, i evidentment l’ascensor va quedar clausurat en espera d’un repàs.
Gaiter de ‘los Calderos’
Manta vegades, en aquesta secció, ens hem referit a la producció irrefrenable d’auques del company Joan Vilamala, exmestre de la llengua del seu admirat Verdaguer i català de la ceba. La seva activitat l’ha portat a fer la glossa de molts artistes o personatges rellevants del país, així com d’esdeveniments clau en la història de Catalunya. La fama que el precedia a la nostra terra ja m’era coneguda, el que no sabia és que la seva activitat ha arribat a les Espanyes. Vegeu sinó, com s’hi refereixen en el portal El confidencial autonómico, en el qual se’l cita per excitar —a través de l’Auca de la Consulta per la Independència— les masses a partir de “viñetas y versos para exigir el referéndum independentista en Cataluña: “Que nadie se quede en casa como un vulgar pasmarote”. De fet, i per acabar de reblar el clau, l’alter ego del nostre home, Lo Gaiter de Calders, es transforma a la meseta, ni més ni menys, que en
El Gaitero de los Calderos.
