Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de juliol de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ves per on, ves qui ho diria,
que hem arribat als tres-cents
números de la revista
que molts llegim amatents.
Visca El Pou de la gallina!,
i estiguem-ne ben contents,
que mantenir una revista
que no ens deixi indiferents
vol certa tossuderia,
subscriptors fidels a cents,
una mica d’autoestima,
tenir els ulls oberts, atents,
i ser un xic intel•ligents.
Tres-cents anys fa, ah Maria!,
que suportem els borbons,
que l’any 1714
amb la força dels canons
ens van imposar, malhaja!,
les seves constitucions.
És cert però que avui dia
no som pas tan bons minyons
i de l’herència franquista
ja n’estem fins als collons.
Què millor que un referèndum
com si féssim eleccions,
perquè acabin les raons?
Tres-cents anys té o tenia
el sepulcre d’en Mulet,
vull dir el del doctor canonge
que varen matar, pobret,
amb una espasa molt llarga
o potser amb un estilet.
Si va ressuscitar el XV
perquè era el primer favet,
també la seva escultura
ha ressuscitat del pet
que va fer per dos mil llànties
que tenia allí a propet
una nit de Santa Llúcia,
gràcies a l’Albert Gaset
i la Violant Bonet (1).
(1) Violant Bonet i Albert Gaset treballen pel Centre de Restauració dels Béns Mobles de Catalunya, a Valldoreix.
