Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de juliol de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Comencem l’estiu, i hem d’aprofitar-lo per agafar forces i energia pels mesos que vindran fins arribar al 9 de novembre. A les portes, doncs, d’un període en què normalment l’activitat periodística i comunicativa afluixa, al contrari, els esdeveniments de país continuen i continuaran sense minvar.
Aquest juny, hi ha hagut una mica de tot. Cal dir, però, que en part, també derivat dels resultats de les últimes eleccions europees que a molts han fet pensar i fins i tot, rectificar. Dimissions, jubilacions i encàrrecs nous. El govern de l’estat, a Madrid, ha continuat però amb la seva línia habitual envers Catalunya: allò del "tensar la corda". Ara més que mai, fins al 9 de novembre de ben segur, que ningú s’ha cregut de tenir un estiu molt tranquil. Queda massa poc temps, com per a perdre’l, per tant, totes les notícies que ens puguin arribar des de Madrid de ben segur que seran al màxim de concentrades en tots els sentits.
Vet aquí una de les últimes en referència a la distribució dels beneficis dels ports espanyols i en particular, del port de Barcelona, que ja veurem com acaba però que sembla un altre clar exemple d’espoli fiscal a Catalunya. A banda d’aquest últim atac, fa uns dies el ministre Wert va anunciar la quantificació del cost en l’escolarització d’un alumne a Catalunya en castellà. El Ministre s’hi va referir en 6.000 € que la Generalitat hauria de pagar per alumne. Com ja va dir la consellera Rigau, volen trencar com sigui el nostre model lingüístic, separant els alumnes en funció de la llengua i creant així una via de negoci a costa del debat lingüístic amb l’objectiu clar d’esborrar la llengua catalana del seu mapa mental.
Sembla mentida que després de tants anys, encara tinguem com a objecte de debat la llengua i la cultura catalanes. Que aquestes continuïn en els punts de mira del partit que governa l’estat espanyol. Sembla que el PP no es dóna per vençut, que l’ofensiva és i serà cada vegada més punyent. Semblaria lògic pensar que una societat amb una població que parli, entengui i escrigui dues llengües a un nivell alt s’hauria de potenciar, mimar i cuidar. Però no, actuen a la inversa, sent gelosos del que ells no tenen ni entenen.
