Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de juny de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Il·lustració: Joan Manel Gabarró
Mala peça al teler la que té el Bàsquet Manresa si es vol recapitalitzar i no haver d’entrar en un daltabaix de final previsiblement funest. Es fa difícil fixar en quin punt acaben les repercussions dels resultats esportius i en quin comencen els problemes per quadrar els números. En aquest últim apartat, ja sabem que els patrocinadors cauen perquè el panorama econòmic és el que és, però, és clar, potser si, a la pista i competint, el potencial de l’equip fos superior, seria més fàcil engrescar els possibles col•laboradors. Qui segur que no n’està, d’engrescat, és l’aficionat. Decebut amb la planificació de la temporada, ha apuntat cap a la llotja i no té gaires escrúpols a l’hora de demanar dimissions i fer rodar caps.
El president Josep Vives, que no para d’anar amunt i avall venent el que faci falta: bàsquet, sobiranisme, justícia o convergència; ha demanat la col•laboració de tota la comarca i el compromís de la ciutat per evitar que passi una tragèdia. La grada té dret a protestar, però, no ens podem enganyar, el club és una societat anònima i és propietat dels accionistes. Això no treu que tenir els aficionats, la majoria dels quals petits accionistes, de punta sigui el principi del final. Vives és el problema o la solució? El maquinista del tren de la Bruixa afluixarà altre cop la bossa a fons perdut? L’equip podrà tenir la categoria? La solució la tindrem en poques setmanes.
