Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de juny de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Gosset perdut
La relació entre mascotes i infants sol ser entendridora encara que, sovint, les criatures els n’hi facin de l’alçada d’un campanar. No deu ser el cas del nen de vuit anys que va perdre el seu gosset de mesos a la Plana de l’Om tal com mostra el cartell que va veure penjat i va retratar un amable lector al carrer del Born. No sé pas si va ser el mateix vailet qui va saber expressar tan bé —tot i la cal•ligrafia casolana— el sentiment de pena que podeu llegir a la imatge. En tot cas, només pel fet d’oferir la guardiola de recompensa a qui trobés el gos, el nen ja es mereix tota la sort del món. Espero que l’animal hagi aparegut o que, en el pitjor dels casos, tingui un nou amo que el tracti tan com ho devia fer l’anterior.
Pintada al Pòpul
Els que no estan tractant massa bé a la ciutadania són alguns ministres del PP. Entestats en anar retallant llibertats, han aconseguit que els moviments llibertaris i feministes estiguin en peu de guerra amb lleis com la de l’avortament. Aquest és un espai que sovint es fa ressò del prec popular a parets i façanes encara que, tot sigui dit, pintar parets és molt reivindicatiu, però no dóna massa sensació de civisme. En tot cas, sempre trobem alguns i algunes poetes que esmolen l’enginy en el missatge de la pintada. Així, després de “no som Barbies, som Barriguitas” i de “traieu els rosaris del nostres ovaris”, a la baixada del Pòpul, al costat de la verge, ha arribat un lema relacionat amb les noves tecnologies: “reconnecta amb el teu úter”, una mena d’exaltació a la consciència reproductora femenina. Avalueu-la vosaltres mateixos. Jo me’n sento incapaç.
Toni Mata al MNAC
Una cara ben coneguda del periodisme local (aquest mes que toquem de ple el tema) és el company Toni Mata i Riu, una de les ensenyes del diari Regió7. El Toni, com sol passar amb els redactors de cultura en general, s’apassiona amb bona part dels temes que tracta. Per això, es habitual veure-li signar cròniques i crítiques d’estrenes d’espectacles a Barcelona i recomanacions d’esdeveniments i mostres que es fan més enllà de l’àmbit que cobreix la capçalera per la qual treballa. En fi, que, com a bon periodista, li agrada ficar el nas a tot arreu on hi ha flaire cultural. Per tot plegat, m’ha sobtat agradablement l’aparició que fa en un anunci a la premsa gràfica del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) en el qual promociona les visites en grup. El podeu veure en la imatge adjunta extreta del suplement “Presència” d’El Punt Avui”. El mateix anunci també s’ha anat publicant a “Regió7” en les últimes setmanes, però, evidentment, i com que hi fa de figurant, el rotatiu no n’ha dit res. Aquí sí que ho fem. M’agrada comprovar que els amants de la cultura i la divulgació sempre es posen al servei del país.
Glòria Ballús, al peu del canó
I és que, com el company Mata, hi ha gent molt professional. Persones rigoroses que no descansen mai. És el cas de cap de protocol del l’Ajuntament de Manresa, Glòria Ballús que, com bé deveu saber els lectors i subscriptors més acèrrims, va ser premiada pel Pou com a manresana més manresana en l’última edició dels Premis Oleguer Bisbal. El cas és que, en l’acte de lliurament dels guardons, que es va portar a terme al Centre Cultural del Casino el 30 d’abril i en la qual hi havia prevista la presència d’autoritats municipals com el mateix alcalde, la Glòria no va deixar de fer, fil per randa, la seva feina. Us adjuntem, com a bona mostra del que aquí explico, el guió que va preparar amb la descripció exacta dels moviments i el tractament que calia fer de ponents, autoritats i premiats, entre els quals... ella mateixa. Tot i així, el conductor de l’acte, Carles Claret, ja li va dir, de manera ben simpàtica, que, si no li sabia greu i com en ell sol ser habitual, es saltaria un xic el protocol.
Més auques del Vilamala
Com en el cas de Glòria Ballús, en aquesta secció no ens cansem mai de relatar les aventures de l’amic aucaire Joan Vilamala, jubilat de l’ensenyament, però ben actiu en l’àmbit creatiu i cultural. Aquest mes passat han sortit publicades dues auques més de l’ampli repertori que compila al web www.auques.cat. L’”Auca de Catalunya en Transició”, amb dibuixos d'en Manel, un altre home del Pou, va ser un encàrrec de Memorial Democràtic, organisme de la Generalitat que va plantejar-li en projecte després de veure els versos i els dibuixos dedicats a la figura de Joaquim Amat-Piniella. L’altra creació recent de Vilamala ha estat l’auca dels 25 anys del Centre de Normalització Lingüística Montserrat que s’ha estat commemorant aquests últims dies.
