Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de juny de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Il·lustració: Maria Picassó
La devoció familiar es repartia entre la Piscina i els Carlins, de manera que els fills del Tavi i la Lola ho van rebre talment una herència: l’Albert, el gran, tirà per waterpolista olímpic i encara avui viu de l’aigua. La xica, la Teresa, també es va batejar a la piscina i, per germana del Tet, passà a dir-se la Teti. Però aquesta va tirar pel teatre i s’alimentà de tota la tradició dels pares, de tants anys de Pastorets i Ventafocs, d’aquell je-je-jeremies irrepetible que només per això ja tens la planeta feta. El cas és que la Teti va formalitzar la inclinació i passà per l’Institut del Teatre, però també és veritat que molt aviat es va trobar, més que actriu, directora. I és clar que potser la recordareu pels seus bolos –teatre de Cabaret, els dimecres al Globus, l’Oli de boges i tots aquells anys del Follim-follam, que el títol no enganya: cantar i actuar, i fins gravar mitja dotzena de discos. Però la Teti servà les arrels manresanes, i a poc a poc es va trobar fent classes de teatre, i dirigint muntatges, com més grossos millor. Gairebé vint-i-cinc anys fent classe de teatre! A l’aula municipal o bé passant per tots i cadascun els instituts de secundària, i en tota mena d’iniciatives. Quants alumnes no ha tingut? Tots la tenen ben present: la Teti! I encara dirigint cinc anys la innocentada –amb aquell equip de “la bodega teatre”. O “El retaule de la Llum”, amb l’Orfeó. O aquell “Plaça reial”, dels Esclat Gospel Singers...! El cas és que és que no ha parat mai quieta. Cul de mal seient, tan aviat la podeu trobar al seu barri d’infantesa -assajant àvies a l’Ateneu la Vinyeta- com fent classes al Kursaal, just a tocar de casa seva. Fins al punt que podem dir, sense por a equivocar-nos, que la Teti s’hi ha posat ben bé a l’ombra.
