Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de juny de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Il·lustració: Maria Picassó
Hi havia una vegada un país, molt però molt culte i desenvolupat, tan desenvolupat que va incorporar al seu pensament col•lectiu i al seu esquema de decisions la tècnica de programació de les màquines computadores. De fet és ben fàcil, les màquines programen (o son programades?), decideixen i executen programes amb només dos números: el 0 i l’1 . No o Sí: Res o Tot.
Això facilita la vida, no els fa cap falta l’escala de grisos, ni els matisos del saber, desapareix la incertesa, que, com sabem tots, és la mare de l’angoixa. Que bé, quina comoditat per als habitants d’aquest país!
Podem fer un llistat que ens ajudi a entendre aquesta concepció dual de la vida: català o espanyol; del Barça o de l’Espanyol (futboleros tots; de la sardana o dels castells; urbanita o camperol; creient (en franca remissió) o ateu; de dretes o d’esquerres; xenòfob (n’hi ha) o bonista de la integració; sistema o antisistema; educació pública o privada; sanitat pública o privada; ecologista o contaminador; ciclista o anticiclista; pro Kilian Jornet o hedonista. Podríem anar afegint conceptes duals i antitètics i no acabaríem, però la taxonomia ha evolucionat tant que ara el país té un repte: el Si–Si, el Si–No i el No (casum coi! Per aquí no evoluciona). No hi ha lloc pel segon No.
Les concepcions duals son perilloses, aporten una falsa seguretat, però no engreixen l’intel•lecte, aturen el pensament crític i faciliten el gregarisme, no donen cabuda a la dialèctica de la discussió ni a un discurs (per estar a la moda tindria de dir-ne relat) productiu i facilitador de la creativitat personal i per tant social.
El maniqueisme ja existia en el temps del regne de Pèrsia, i Pèrsia ja no existeix. Diguem No, al reduccionisme, a la taxonomia excloent i facilitem els matisos i les dialèctiques constructores d’un desenvolupament creatiu i integrador.
I que la coca de Sant Joan ens il•lumini a tots plegats, que és per menjar-la. Si la prenem pel nas ens quedaran els pinyons embussats als narius.
