Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de juny de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Benvolguts i benvolgudes germans i germanes. No, Manresa no viurà cap episodi com el de Can Vies al barri de Sants de Barcelona. El govern municipal actual no gasta gaire en res. Ara, per evitar el conflicte social amb els activistes i fomentar la concòrdia, fa el que sigui. Primer, un referèndum per consensuar el manteniment del Conservatori i, a continuació, la compra de l’immoble ocupat per convertir-se en l’Ateneu la Sèquia. Gràcies a Déu! Qualsevol mesura per evitar la violència i les imatges vandàliques de la capital catalana és poca. A fe de Déu que l’alcalde Trias ha passat un mal tràngol i, pel que sembla, és millor actuar a temps i evitar que entre mossos i brètols, la via pública acabi semblant un camp de batalla. Però, a l’oasi manresà, tot és més plàcid. D’ocupar, també s’ocupa, però tots plegats ens coneixem i sembla que el delicte és menys delicte, oi? Com hauria d’haver passat a Can Vies. Si hi ha desallotjament, s’ocupa un altre espai i llestos. Amb el permís de Nostre Senyor i tal i com està el patí...feta la llei, feta la trampa.
Tot és qüestió de tenir visió de joc i anticipar-se en la jugada. Que els de la Sèquia comencen a tenir massa problemes amb la propietat de l’edifici? Doncs es compra i s’acaba el problema. Com en el cas de la canalla? Si no para de bramar perquè vol una joguina... doncs se li compra i que calli. Conductivisme pur. Una sensatesa que fins i tot l’Altíssim seria incapaç de reprovar. El que ja no tinc tan clar és que la solució política agradi gaire als ocupants. És clar que és una manera de donar suport a la causa, però, ocupar una cosa que ja és pública té la mateixa gràcia que fúme’s dins de casa d’un propietari capitalista? I, que Déu em perdoni, però hi ha una altra qüestió que no acabo de veure clara. La llum que tenen punxada a l’Ateneu ara la pagarà el municipi? Tenint en compte que és públic tindria sentit... Mireu, ara ja no sé què pensar. Potser, moltes vegades, el millor és comptar fins a deu abans de prendre decisions dràstiques. Al govern de Barcelona li hauria anat bé i a Manresa... a Manresa ja ho veurem.
