«L’espiritualitat s’ha emancipat de la religió i té una vida independent de la mà del coneixement científic»

ENTREVISTA. Maria Dolors Obiols Solà és doctora en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona, magíster en Sociologia, diplomada de Postgrau en Bioètica i en Llengua i Civilització Francesa per la Sorbona, de Paris, del 1991 al 2009 va ser professora adjunta de Filosofia i Sociologia a la Universitat Pompeu Fabra. De 1997 al 2004 va ser secretària acadèmica de l’Escola Universitària de Relacions Laborals a la UPF.

-L’empresa era Fills de Josep Obiols i ell pertanyia a la tercera generació. Mentre el meu avi s’havia dedicat a la metal·lúrgica, el meu pare s’havia especialitzat en la fabricació de telers i n’exportaven a l’Amèrica Llatina i a Europa. Fins a mitjans dels anys 80 produïen molts telers jacquard, fins al punt de ser el model més exportat d’Espanya, segons explicava una revista tèxtil de Terrassa. Va plegar l’any 1991, arran de la crisi del tèxtil i també per raons familiars.

 

-És cert que té un descrèdit increïble i un desprestigi social i institucional. D’una banda, la filosofia ha estat encarregada de qüestionar-ho tot, fins i tot el sistema, ja que no ha donat res per fet, establert ni definitiu, però per altra banda, als darrers anys, paga el preu d’aquest qüestionament, pel seu escepticisme. Avui dia, li costa donar la raó al paradigma de la nova ciència, al despertar i al fenomen de la consciència. No està bé ni amb els uns ni amb els altres. És l’escèptica de la tradició socràtica i ara en paga el preu.

 

Foto: Francesc Rubí

Casaldàliga

 

-En total, hi he estat quatre vegades, entre el 1993 i el 2003. El 1993 vaig estar dos mesos a l’Amazònia brasilera convivint amb Pere Casaldàliga a casa seva, amb qui vaig tenir una coincidència absoluta amb el seu pensament en relació als pobles indígenes. Ell va tenir la necessitat d’inculturació com a missioner, però qualsevol científic també ho ha de fer per copsar la sintonia amb la terra. El 1998 vaig estar a la selva peruana durant dos mesos i mig. El 2000, un mes i mig a la selva senegalesa. En aquest sentit, remarcaria que mentre bona part dels pobles indígenes de la selva amazònica havien tingut contacte més habitual amb la societat dels colons, a la selva senegalesa alguns pobles encara eren verges, fins al punt que els feia por la nostra presència com a blancs. El 2001 vaig estar un hivern a Nicaragua impartint uns cursos per a la Universitat, de Sociologia de les organitzacions. Hi vaig anar com a cooperant, per atorgar màsters a diversos càrrecs de l’Administració. I el 2003 vaig anar inicialment a La Paz, on vaig fer un curs, i a la selva boliviana. Gràcies a estar en contacte amb membres de la Teologia de l’Alliberament vaig poder estar gairebé sis mesos a la selva amazònica peruana indígena, en zones pràcticament verges, ocupades pels guamis i els aguarunes. Per exemple, la comunitat de guamis només havien tingut contacte amb una missionera laica.

 

-És un referent important i un pioner en el despertar de la consciència. Em va marcar molt la seva manera de viure el misticisme, absolutament vinculat amb la terra i l’univers. Ha entès molt bé els ritmes de l’Univers. Ell no ha estat demanant res més que el que és natural: viure amb harmonia amb l’espècie i la natura.

 

- Fa temps que no veig la televisió, però la pel·lícula sí que l’he vista i, sens dubte, li fa justícia. Cal felicitar els actors i el treball de TV3, perquè retrata molt bé el context en què desenvolupa la seva actuació.

 

-Té una característica molt important: segueix el ritme de la naturalesa. Com que a les sis de la tarda ja és fosc, jo trobava molt a faltar la lectura, i m’era un inconvenient no poder llegir per falta de llum elèctric. Als indígenes els estranyava, perquè demanava una cosa a la natura que no m’era possible obtenir. Ells fan el que correspon al dia i a la nit. Fer comentaris respecte del temps meteorològic els sorprendria molt, perquè la seva sintonia amb la natura és absoluta.  Com que ens hem desnaturalitzat, hem d’aprendre a fer el nostre acostament a la natura, des d’una doble condició i feina: naturalitzar-nos des de l’origen, amb el que comporta de canvi d’hàbits, etc. La norma seria que el nostre retorn a la natura s’ha de fer amb el mínim esforç i d’una manera natural.

 

-Nosaltres som els que ens hem d’adaptar a l’Univers astrofísic i no a l’inrevés. Ara estem en una fase de canvi, en una zona diferent des d’un punt de vista astronòmic i astrofísic. Aquesta zona és físicament subtil, exigeix una pèrdua de densitat de la matèria. Segons els científics, nosaltres no hem de fer res ni oposar resistència. La natura perd densificació, mentre nosaltres l’hem fet més densa. En lloc de seguir el ritme de l’Univers hi hem oposat resistència. En aquests moments, hem sortit de la nit galàctica i entrem al dia galàctic, en relació al centre. Segons l’astrofísica, hi ha una entrada de llum fotònica directament del sol del centre de la galàxia. Fins i tot, l’astrologia, que és una ciència matemàtica no reconeguda, ha parlat en aquests termes en els espais alternatius. Per alineació amb el sol central de la galàxia, aquesta entrada fotònica és molt més intensa i significa un retorn al ritme natural en sintonia amb l’Univers.

 

-Una flexibilització global de les estructures socials i el retorn a un tipus de vida en sintonia amb la naturalesa. El nostre referent, segons els científics, són les cultures dels pobles indígenes, a qui cal retornar-los la raó que els pertoca. Ells han estat en connexió directa amb la terra i més a prop de la veritat de l’Univers. Som nosaltres els que ens hem distanciat. Fins ara hem malentès el progrés, ja que aquest no pot portar desequilibri ni involució.   

 

 

-Després de 18 anys d’experiència professional, als últims anys les meves inquietuds no coincidien amb la institució i algunes persones no estaven còmodes al meu costat. Així que van decidir treure’m la llibertat de càtedra i em van obligar a deixar la meva especialitat en assignatures de Sociologia perquè fes classes d’Estadística, amb la pretensió clara que abandonés la meva formació de base. Ho vaig poder objectivar amb un diagnòstic d’assetjament laboral, tal i com va reconèixer l’any 2007 la Unitat de Salut Laboral, que depèn del departament de Treball i de Benestar Social de la Generalitat, així com del Consorci de Barcelona. Però, el juny del 2008 sóc acomiadada i exigeixo l’aplicació del protocol d’antiassetjament. La inspecció de treball emet un informe desfavorable per a la Universitat i el jutjat social número 3 de Barcelona ordena la meva readmissió. Així, l’any 2008 guanyo el judici, que va tenir molt ressò a la premsa de l’època i em readmeten, però totalment a contracor. Finalment, la Pompeu Fabra va recórrer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que modifica la sentència i el gener del 2010 aconsegueixen que m’expulsin definitivament, malgrat que els meus alumnes van oposar-hi resistència fins que vaig entrar a l’aula per acomiadar-me’n. Recorro al Tribunal Suprem, que en una interlocutòria, va donar la raó a la universitat.

 

-L’equip d’advocats que em representa, encapçalat per Miquel Nadal, va presentar recurs al Tribunal Suprem, però els tres magistrats (Fernando Salinas, Maria Luisa Segoviano i José Manuel López Garcia de la Serrana), nomenats per aquest tribunal, eren i són professors de la Pompeu Fabra. Van dictar una interlocutòria donant la raó a la Universitat.

 

-Sí. Qui va tramitar el recurs davant del Tribunal Constitucional també és professora de la Pompeu Fabra. El TC va desestimar el cas per temes de procediment, no pas de contingut, i en definitiva, van desestimar la meva demanda. I el mateix ens va passar amb el Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg, on vam presentar el recurs, però mai no hi va arribar perquè qui feia de filtre també està relacionada amb la Universitat. Ens hem trobat davant d’una cadena de corrupció.

 

-Miquel Nadal i la resta de l’equip d’advocats són partidaris de presentar una querella criminal per prevaricació contra els magistrats que van decidir sobre el cas. Personalment, també hi estic d’acord. Si la mateixa llei orgànica del poder judicial determina que un magistrat no pot participar en una deliberació si té una relació laboral o professional amb una de les parts litigants, és evident que en el meu cas no podien fer-ho. És clar que no he tingut un judici imparcial i tampoc no he rebut un tracte normal per part del Consell General del Poder Judicial, ja que quan ho vaig denunciar van arxivar la demanda de males maneres.

 

 

-Els darrers anys de la meva estada a la Universitat. L’any 2003 formo part de la comissió mixta espanyola Europacient informat i col·laboro sovint amb metges perquè faig el gir cap a la bioètica i la filosofia de la ciència. Treballo amb el neurocirurgià Francisco Barnosell, que té estudis sobre la nova consciència i l’esperit, i és qui va endegar el projecte de la Nova Medicina. L’any 2008 sóc nomenada membre del tribunal nacional que atorga el primer premi als hospitals d’Espanya pel projecte de comunicació: metge-pacient, en un intent de reflexió sobre la medicina.

 

-Sí, però no com a medicina alternativa sinó integradora. Des de la divisió s’accepta aquesta medicina alternativa, però crec que s’hauria d’integrar a la científica. Actualment conviuen tres medicines: la convencional oficial institucional; la hipocràtica, de base bioquímica natural, i la quàntica, que treballa en energia i fa costat a la física quàntica.

 

 

-M’hi aproximo des de la Filosofia de la Ciència i passa a ser el meu marc d’investigació conceptual. De totes les àrees del saber, la ciència que ha nuclearitzat el nou paradigma és la física quàntica, que s’ha convertit en l’àrea científica més ortodoxa del món de la ciència. M’hi he aproximat en l’àmbit conceptual, però no matemàtic, i des de la filosofia de la ciència, fins a fer-me un marc d’investigació propi. Les diferents tradicions espirituals coincideixen amb les tesis bíbliques de la física quàntica i quan treballen des de la ment superior es donen la mà.

 

-És un aspecte important d’investigació dins del paradigma de la nova ciència, tant en la psiquiatria quàntica com en la neurologia quàntica del doctor Barnosell. La ment superior o holística, en el sentit d’integració, cal saber què és i com utilitzar-la. No és analítica (pertany a la ment inferior) que necessita dividir per comprendre, sinó que la superior necessita integrar.

 

-No hi ha matèria sense consciència. La realitat la construïm a través del pensament. En l’àmbit més profund, es tracta d’un argument més científic que romàntic. L’entrada fotònica a nivell d’espècie ens està modificant l’ADN si no oposem resistència. La medicina quàntica està començant a identificar de manera rigorosa les modificacions de l’ADN. Ara ja sabem que el material genèric biomolecular de l’ADN, mal anomenat escombraria, aporta informació dels nostres cossos subtils. El físic dens no és l’únic cos que tenim, així per exemple l’aura, que és un cos eteri o astral, s’ha fotografiat en aparells digitals. És la part més densa dels anomenats cossos subtils. El cos físic dens per ritme de l’univers està obligat a perdre densitat i acostar-se a l’eteri que persisteix després de la mort. 

Foto: Francesc Rubí 

 

-El món de la ciència i algun filòsof han arribat a la conclusió de l’existència de simetria entre les diverses tradicions espirituals amb les tesis de la física quàntica, en què es demostra l’existència d’un esperit que comença amb el primer cos subtil. A causa d’aquesta proximitat de tradicions espirituals i la física quàntica hi ha una ruptura completa amb la religió. L’espiritualitat essencial s’ha emancipat de la religió i té una vida independent de la mà del coneixement científic. Quan la física quàntica descobreix que el món subatòmic (que no és matèria) té característiques de l’univers: és l’energia que és l’essència de l’univers, en un intent d’aproximar-se a la ment superior que treballa energèticament parlant.

 

-A part de lluitar per la supervivència, disposo d’un temps preciós que em serveix per  dedicar-me a investigar temes com el despertar la consciència. Ara puc investigar temes nous relacionats amb la ciència i el fenomen de la consciència. I, més concretament, què ens diu la ciència sobre la consciència i l’esperit? Es tracta d’un camp d’investigació enorme, fins ara molt vetat per l’Acadèmia convencional, però no pas pels científics. S’investiga de manera independent i extrainstitucional, ja que es fa poca cosa en l’àmbit convencional universitari i de manera molt incipient. Des de l’any 2010 faig recerca i disposo d’un decàleg enorme entre el que es diu oficialment sobre determinats temes i el que se’n sap. Parlo d’estudis seriosos sobre la realitat de la consciència i del que vol dir esperit, matèria, etc.

 

 

-Voler fer comprensible, entenedor i creïble tota una sèrie de temes  perquè arribin de manera seriosa al públic. En el fons, el poder no vol obrir-se pel canvi radical que significaria en les estructures econòmiques i socials. Hi ha una resistència clara amb un perfil d’involució per no deixar que certs temes arribin al gran públic. En tot cas, es permet que aquests temes estrictament científics i importants quedin relegats a espais alternatius, per tal que si només els relacionem així, els traiem el coneixement per part de tothom, i per tant, la universalitat. Universàlia és un espai de coneixement conscient.

 

-Neix el 6 de febrer del 2014 i és un web d’espai presencial i virtual. Pels ritmes de l’Univers, es comencen a veure signes d’una part de la població, que formula una demanda, per tal d’abandonar l’escepticisme respecte a la realitat i vol començar a obtenir respostes. Està cansada d’escoltar que les utopies són impossibles i que la veritat és relativa. Ja no ho volen sentir més. Ja n’hi ha prou del dubte i del qüestionament permanent. A més a més, volen sortir de l’escepticisme amb un coneixement científic rigorós. Cada vegada més, demana espais i persones que puguin donar-los la mà en aquest camí de sortir de l’escepticisme a través d’uns instruments que donin credibilitat.

 

-Quan vaig veure que aquesta demanda es repetia, em vaig adonar que puc donar un cop de mà. Cada dia més hi ha un afany d’informació i de coneixement i un desig cada vegada més profund de sortir de les posicions escèptiques convencionals. Universàlia vol satisfer aquesta demanda en un marc que doni cobertura a la unió entre ciència i consciència, per sortir de l’escepticisme i viure millor, d’acord i amb harmonia amb l’espècie i la naturalesa, com diu Casaldàliga. Per què estem aquí? Cap on anem? Cal posar l’accent en el valor de la resposta que ens ve donada per la ciència. En aquest sentit és molt bonic el treball dels aforismes que hi ha en les diferents tradicions espirituals, com per exemple l’evangèlic de Jesús, quan afirma que hi ha més coses en un gra de mostassa que a l’Univers sencer. Fins ara se n’havia fet una interpretació metafòrica, però és una afirmació que és literalment veritat segons la ciència.

 

-Unir ciència i consciència. Es tracta d’obtenir un coneixement per harmonitzar, en uns moments en què la demanda que se’ns formula és inevitable. Hi ha persones que no poden oposar resistència al ritme de l’Univers, per la seva pròpia evolució. Es tracta de malalts greus, persones sense feina o sense família, que viuen en un context de crisi personal o en circumstàncies extremes on cal trobar respostes reals, veritables. Cada vegada hi ha una població més nombrosa que comença aquest primer esglaó del despertar de la consciència. Si desestimem aquesta demanda, com que l’Univers no espera, el sistema de creences acaba fent implosió de manera violenta i el sofriment és més dur.

 

-Consultes on line sobre temes que presentem a línies temàtiques, i consultes presencials amb cita prèvia o consulta espontània. Serveis per a la formació mitjançant sol·licitud d’exposicions i cursos presencials en el seu espai, tant de caràcter general com específic.

 

M. Dolors Obiols Solà neix a Manresa el 30 de juliol de 1962. De pare manresà, Josep M., enginyer industrial i fabricant de telers. La seva mare, M. Dolors, va néixer accidentalment a Ribes de Freser i va morir del seu part als 25 anys. Té 4 germans, fruit de la nova relació del seu pare amb la segona esposa, M. Àngels Gutsems. Dels 3 als 5 anys estudia a les monges de Sant Francesc, d’on passa al Jardí d’Infància del carrer Navarra fins als 9 anys: “Hi vaig fer amics per tota la vida, com Núria Torra”. Fins als 13, s’està a les Dominiques: “tinc bon record de les companyes, però no del professorat de l’època de finals del franquisme”. Aleshores, passa com a interna a les Dominiques de Berga, on viu el contrast: “Em sento molt ben acollida i amb un professorat benèvol que em fa agafar afició per l’estudi, sobretot M. Alba Tort”. Retorna a Manresa, concretament a la Badia Solé, per fer-hi el batxillerat, on fa noves amigues, com Maria Abadal Falgueras, actualment mestra. Fa el COU l’any 1980 al nou edifici del Pius Font i Quer, on remarca l’amistat amb Imma Vives, fundadora de la comunitat de la Plana. El 1981 comença els estudis de Filosofia a la Universitat Autònoma i es llicencia en Filosofia i Lletres, especialitat Filosofia, el 1986. Fa cursos de Doctorat per ampliar coneixements i el curs 1987-88 fa classes al col·legi Paidos. Inicia cursos de teologia a Manresa, sota la direcció de mossèn Junyent, però els deixa inacabats, “perquè només m’interessaven els estudis bíblics”.

 

El 1988 marxa a París a la recerca d’una nova perspectiva. Estudia una Diplomatura de Sociologia a l’Ecole des Hautes Études en Ciències Socials, que obté el 1990 i homologa per al grau de magister espanyol el 1992 a la UAB.  També el 1990 és Diplomada en Llengua i Civilització Francesa per la Universitat de la Sorbona. A París coneix la seva parella actual Florence Clouzet i adopta un punt universalista sobre les coses i una perspectiva diferent de la pròpia cultura. El 1991 entra a la Universitat Pompeu Fabra, primer com a professora adjunta de Filosofia, tot fent classes de la Història del Pensament Social, i al cap de dos anys com a professora titular de Sociologia fins al 2006. Des de l’any 1995 assoleix l’Excel·lència Docent en el marc universitari. El 2002 amb la qualificació d’excel·lent cum laude presenta la tesi doctoral, La identitat moral: la gènesi de la idea d’humanitat . Del 1993 al 2003 va quatre vegades a la selva amazònica on coneix a fons el treball de Pere Casaldàliga. Membre de la Comissió Interdisciplinar d’Experts en la temàtica Informació sobre la salut i les prescripcions mèdiques als pacients en el Group Health Research Europe amb seu a Barcelona i Madrid, on compta amb el suport de l’oficina del Defensor del Pacient de la Comunitat Autònoma, des de l’any 2003. Membre de la CEI espanyola (Comissió de l’Europacient informat) des del 2004, del 2006 al 2010 és professora col·laboradora a l’Escola Universitària de Relacions Laborals, on imparteix les assignatures: Introducció a la Sociologia General i Sociologia de les Organitzacions. El gener del 2010 acaba expulsada de la Universitat Pompeu Fabra, després d’un llarg procés judicial on denuncia assetjament laboral. Comença la lluita per la supervivència i fa diverses substitucions en l’ensenyament secundari a França i Catalunya, on té alumnes amb fracàs escolar i dèficit d’atenció. Ha publicat diversos treballs de recerca i ha col·laborat a El Ciervo o la Revista Catalana de Sociologi a i també ha participat en diverses conferències i seminaris, així com congressos i convencions científiques. L’any 2008 va ser membre del jurat per a la concessió del primer premi per a la investigació i millora de la informació al pacient, sobre salut i prescripció mèdica, de la Comunitat Autònoma de Madrid. Des del 2010 es dedica a la recerca i actualment dirigeix el web Universàlia , com a espai de coneixement conscient.