Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de maig de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
PATRIMONI. El pont Nou és una meravella de l’enginyeria medieval que tenim poc valorada a causa de la comparació amb l’espectacular pont Vell. Ha estat el pont medieval més llarg de Catalunya i ha resistit les riuades gràcies a una estructura molt ben pensada. Es trobaa l'extrem oest del nucli urbà i connecta el centre amb la zona del cementiri i el Congost.
Per salvar el pont de les riuades sobtades del Cardener en un indret pla i obert, calia fer-lo molt llarg i amb tallaaigües a la cara nord. Té una estructura gòtica amb vuit arcs de mig punt a plena cintra (inicialment en tenia nou). La construcció és de carreus de pedra i té una estructura força plana, amb una lleugera inclinació a la meitat del pont. Els arcs tenen les mateixes dimensions en alçada i amplada,excepte el major, de 21,30 m de llum, emplaçat on abans passava el llit del riu. Els tallaaigües en forma d'angles pugen fins a la barana del pont i permeten que hi hagi uns refugis triangulars a la via. Originàriament, abans de la construcció de la carretera de Cardona, tenia 179 m de llargada i ara només és de140, amb una amplada de 5 m i una alçada màxima d'11,60 m.
Històricament, ha estat el pont medieval del terme que més s’ha utilitzat i, per això, el seu estat de conservacióactual és deficient. Com que és un referent monumental d’una gran importància històrica i artística, el pont està protegit integralment pel catàleg de Manresa. Les restauracions que s’hi facin, com la que ja ha estudiat la Diputació de Barcelona, no poden canviar-ne el disseny ni les característiques originals. L’entorn també s’hauria d’arreglar amb l’eliminació d’elements vegetals que en dificulten la visualització perquè torni a ser una de les referències paisatgístiques més importants de la ciutat.
Foto: Francesc Rubí
Forma part del sistema de ponts de qual es va dotar la Manresa medieval al costat del Vell, el de Vilomara i el de Cabrianes, que van convertir la ciutat en el nus de comunicacions del centre de Catalunya. El va concedir el rei Jaume II el 1312 i, per poder finançar l'obra, els transeünts havien de pagar un pontatge. El pont ha resistit totes les riuades i només va ser destruït per la voladura de 3 arcs per part de les tropes republicanes en retirada el gener de 1939 i es va reconstruir ben aviat, el 1940, per la seva utilitat.
Per saber-ne més:
SITJES I MOLINS, Xavier (1988), Els ponts medievals del Bages , Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Manresa.
