Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de maig de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
D’AQUÍ I D’ALLÀ. Els quebequesos utilitzen la paraula frette, que es pronuncia igual que fred, però té una dimensió de significats ben diferent. Us en poso uns quants exemples. Els mesos d'intercanvi a Mont-real m'han servit per aprendre que “il fait frette” vol dir coses ben diverses.
La neu té la forma estrellada que sempre havia dibuixat. El que els dibuixos mai m'havien transmès, per això, és la suavitat amb què t'acaricia la pell. Perquè aquí he descobert que la neu no et cau a sobre, sinó que se't presenta amb una tendra abraçada. Passejant pel carrer, en comptes de distingir cares, reconeixes mirades. I t'adones del que et poden arribar a expressar dos ulls delimitats per una gorra sota una caputxa embolicada per una bufanda. Però no és recomanable mirar gaire als ulls, perquè la vorera està glaçada. Al cap d'unes setmanes, tanmateix, tornes a aprendre a caminar. Es tracta de fer els passos curts i decidits, acompanyats per un moviment de braços que es tensa a cada patinada. Amb aquest equilibri, la mirada pot tornar a alçar-se. I, força mesos, a més d'estar glaçada, la vorera també està nevada. Llavors, la seva amplada es veu reduïda a una tercera part i el ritme de marxa vianant passa a estar marcat pel primer de la fila. Si vols avançar, pots llançar-te a caminar pels trenta centímetres de neu que hi ha a banda i banda, però després encara aniràs més a poc a poc. Qui deia que el ritme de les grans ciutats és estressant?
Manifestació amb neu i a -20º C, una dosi afegida d'heroïcitat. Això sí, el rector a qui anaven dirigides les queixes seguia dins el seu càlid i sec despatx sense pronunciar-se. Una escala, esdevinguda pujada d'autoestima. Plenes de gel, neu, o d'una mescla de les dues substàncies, si aconsegueixes arribar al seu cim sense caure, pots sentir-te'n orgullós: has ascendit a un nivell superior físicament i espiritualment. Llarga vida al transport públic. A part de caminant, els habitants de Mont-real també es desplacen amb bus o amb metro. A -30º C es converteixen en refugis càlids més barats que un cafè i amb els quals pots aprofitar per desplaçar-te. Cotxe aparcat a fora durant la nit, muntanya de neu al matí. Constitueix un dels motius per l'anterior “llarga vida al transport públic”. Però els que, tant sí com no, volen agafar el seu i només seu vehicle, es poden llevar amb una previsió de mitja hora per treure-li la neu. O una hora abans, si són un xic despistats i no es recorden del lloc precís on l'han deixat... Si és així, hauran d'anar provant, els veïns estaran contents.
Finestra convertida en obra d'art. Dins els edificis, el fred també hi és present. I d'una manera ben bella. En comptes de tela, vidre; gel en substitució de la pintura, i un autor al qual li falta reconeixement actualment: la naturalesa! Que ens ha obsequiat amb l'última nevada, aquesta setmana, per concloure un dels hiverns més llargs i intensos en dècades. Jo li dono les gràcies per tots els regals. A partir d'ara, quan digui fa fred o il fait frette, ho faré amb un somriure a la boca encara que se'm congelin les dents.
Anna Pujol Navarro estudia Cinema i Literatura Comparada a la Universitat de Mont-real (Quebec)
