Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de maig de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Crisi
Obre el foc del mes amb un d’aquells rètols que criden l’atenció. Pertany a un local a la cantonada del carrer d’Urgell amb la plaça d’en Clavé. Suposo que algun cop us deveu haver trobat alguns vehicles amb algun rètol enganxat per dins als vidres en el qual l’amo representa que fa parlar l’auto i aquest diu “Em venen.”. El que servidor no havia vist mai és aquesta mateixa tècnica aplicada a un immoble... És clar que la crisi, i Manresa n’és un bon exemple, també afecta els locals —n’hi ha massa de buits i sense activitat. Aquest que retratem es fa sentir. I ho fa en castellà, que sembla que ho entén tothom. O no?
Estelada lluminosa
I és que passejant pels carrers hom queda estorat cada dos per tres. L’estelada de la foto que publiquem i que ens ha fet arribar un lector que volta nit i dia és del carrer de Guifré el Pilós. En un altre balcó de l’edifici hi ha una ensenya de roba i, per no ser menys, el veí ha aprofitat un dels llums decoratius d’exterior que es venen per Nadal per fer-li agafar la forma d’una estelada. Una iniciativa curiosa que, a part de ser reivindicativa, rendibilitza la il•luminació que durant l’any hem de tenir desada en punts de la casa recòndits i empolsinats.
Llonganissa de Pasqua
Precisament per Nadal es posa en venda tota la línia de productes alimentaris que serveixen per afartar-nos a més no poder durant deu dies. Per Pasqua, la cosa és més austera. De fet, per Quaresma, molts encara segueixen la tradició de no menjar carn. I, òbviament, a botigues i supermercats creix la venda de bacallà. Bé, potser no a tots els establiments. A la cadena valenciana Mercadona, aquestes dates serveixen per posar en venda la “llonganissa de Pascua”. La veiem — amb error ortogràfic inclòs— en una imatge del supermercat del carrer de l’Arquitecte Gaudí. El producte, envasat en lots de tres, és una mena de secallona sense assecar que no sé pas si té gaire tirada.
Internacionalització del procés
Amb els embotits de Mercadona tanco la subsecció anecdòtica i obro la ciutadana. Els alumnes del cicle formatiu d'animació sociocultural i turística de l'institut Guillem Catà van fer durant la primera quinzena d'abril un viatge al Senegal per conèixer-ne la cultura i fer algunes activitats de dinamització amb nens i joves. Un dels actes més curiosos és el que podeu veure en la fotografia que acompanya aquest text: la visita al rei Sibiloumbay Dhiedhou d'Oussouye, a la regió de Casamance, a qui van lliurar una estelada i li van explicar el procés sobiranista de Catalunya. Això és el que el president Pujol en diria fer país, però en versió 2.0. Per cert, Casamance és una regió al sud del Senegal que lluita per aconseguir la independència. Tot plegat molt oportú.
Lluís Llach al Senegal
Continuant amb els nois que van ser al Senegal, un altre activitat rellevant del viatge va ser conèixer l'experiència de la fundació que Lluís Llach impulsa a la comunitat rural de Palmarin, al centre del Senegal. Els alumnes van tenir la oportunitat d'escoltar les explicacions que el mateix Llach va fer-los sobre la cultura senegalesa i les activitats que la seva associació porta a terme.
Polifacètic
Perquè hi ha gent que, com el cantautor de Verges, es multiplica. El dia 12 d’abril es va renovar l'estelada a Collbaix. Novament el Centre Excursionista de la Comarca del Bages va organitzar la iniciativa en col•laboració amb l'Assemblea Nacional Catalana. Pels que fan camí fins al cim no hi falta mai un tros de coca i xocolata. Aquest any, però, la xocolata es va fer esperar una mica perquè la traginava el Josep Emili Puig i pujava amb els últims. En el seu cas va ser arribar i moldre i l’home encara va tenir temps d’adreçar unes paraules als participants. Fos perquè esbufegava o per la poca potència dels megàfons, no va dubtar a aplegar-ne dos per fer-se sentir millor. Ho veiem a la foto. Una mica marcià, a cop d'ull, però pràctic.
El nostre home de Sant Jordi
I acabo l’enclenxinada amb un membre històric de la revista. Se li han conegut moltes dedicacions encara que, com diu el costumari, home de molts oficis, pobre segur. Com veieu a la fotografia, es tracta del nostre company Josep Tomàs, cofundador de l’empresa Mbici, que barreja l’activitat rodada amb el coneixement in situ del territori. L’empresa es dinamitza, sens dubte, i col•labora amb iniciatives i altres empreses que s’adaptin a la seva filosofia i idees. Aquest any, per Sant Jordi, Mbici s’ha associat amb la botiga Iglesias per fer arribar roses sobre rodes. Per fer-ho, i a part de la bicicleta, qui millor que el mateix Josep, abillat, en aquest cas, amb un americana de línia texana d’últim crit amb gorra inclosa. Una bona perxa!
