Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de maig de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Puix que no ens entén Espanya,
que és un drac superbiós,
sant Jordi, mateu l’ aranya
i si convé també l’ós (1).
Vós, que sabeu posar a ratlla,
enfilat dalt d’un cavall
amb una llança a l’espatlla,
el drac que espanta la vall,
ara que apunta la banya
perquè ens sentim segadors.
Poseu el fre als poca-pena
d’en Fabra, en Wert i en Bauzà,
i tota la gent que mena
el país pel pedregar
imposant la llengua estranya
als nens i als educadors.
Per haver perdut la guerra
no tenim constitucions.
Fa tres-cents anys ja, i la terra
sap que li sobren raons
per emprendre una campanya
i acabar amb les velles pors.
Som com una princeseta
que un mal drac es vol menjar
Més que mai esquerra i dreta
cal que s’allarguin la mà,
que fer el cim d’una muntanya
com aquesta és molt costós.
Volem viure en democràcia
per fer més lliure el camí.
No ha de ser, doncs, cap desgràcia
que avui vulguem decidir.
Només cal que amb seny i amb manya
puguem comptar els “sis” i el “nos”.
Com que sou cavaller noble
us hem triat per patró
de Catalunya, un vell poble
que sabem que som nació.
De l’Espanya que ens escanya,
feu que puguem tocar el dos.
Sant Jordi, foteu-li canya,
que aquest drac és poderós.
Sant Jordi, mateu l’ aranya
i si convé també l’ós.
--------
(1) L’ós que s’enfila al madronyo, conyo!
