Pel maig, cada dia un raig... de cultura

El dijous dia 8 es presenta a la sala petita del Kursaal La Gran Duquessa de Gérolstein. Una opéra bouffe en tres actes amb música de Jacques Offenbach. És una crítica satírica al militarisme irreflexiu i a la parafernàlia militar. La protagonista és una tirànica duquessa que fa la guerra perquè s'avorreix i que fa ballar al seu gust tothom qui té al voltant. La companyia que interpreta el muntatge, la companyia Bratislava, sorgeix d’un taller d'interpretació durant el curs 2010-2011 a l’ESAD (Escola Superior d’Art Dramàtic del Institut del Teatre de Barcelona), sota la direcció general de Victor Alvaro i la direcció musical de Ferran Martinez, que n’ha fet els arranjaments musicals. Els intèrprets, actors i músics alhora, son la Monica Portillo (General Bum), toca el flabiol i el tamborí; el manresà Albert Ruiz (Gran Duquessa), toca el trombó, la flauta i la gralla; l'Anna Lozano (Fritz), toca el violi, i la Laura Pau (Princep Pol i Nepomuc), que toca la guitarra i l'ukelele. Per aquest espectacle la companyia Bratislava ha comptat amb el suport de Testimoni Escènic, residència artística a Avinyó, abans de l'estrena a Barcelona, on ha estat en cartellera fins al 20 d'abril. Joan Morros

 

El cafè-teatre Voilà (c. del Cós, 74) ha encetat un nou cicle de jam sessions de blues i jazz que confirma la vitalitat actual d'aquesta música a la nostra comarca. Les jams són concerts de durada variable en què una formació comença tocant un repertori determinat i més endavant qualsevol músic del públic és convidat a pujar a l'escenari i tocar. Són, per tant, punts de trobada de músics que no necessàriament han tocat mai junts, però que l'espontaneitat del jazz uneix. El trio que obre les jams del Voilà està format per Mateu Peramiquel (teclat), Eric Sans (guitarra) i Xavier Bargués (bateria), que actuaran cada diumenge a partir de les set del vespre. I per si algú encara té algun dubte... l'entrada és gratuïta! Jofre Fité

 

Un rusc d’abelles, una casa de nines... són molts els sinònims per a descriure què és El Gran Hotel Budapest (EUA, 2014): una amalgama de personatges i històries enllaçades al servei de la fantasia i la imaginació de Wes Anderson, cineasta de difícil classificació que ens trasllada a una fictícia Europa d’entreguerres per narrar el que a priori és una història senzilla: el relat del jove grum Zero (Tony Revolori) i de les aventures viscudes al costat de Monsieur Gustave (un gran Ralph Fiennes) en un dels hotels imaginaris i més exquisits de l’època. Com si d’anar obrint portes d’habitacions es tractés, cada personatge és més estrafolari que l’anterior i cada situació més enrevessada quan amb el rerefons de l’ascens dels totalitarismes, Zero i el seu mentor es veuen involucrats en la batalla per una herència i un robatori. Aquest entramat és el que dóna a Anderson els ingredients per teixir una estranya família de caràcters interpretats per un repartiment ple d’estrelles, i embolcallar-los amb el millor dels vestits: una direcció artística preciosista, colors d’aire fauvista i canvis de pla impossibles, que fan d’aquesta pel•lícula un dolç i surrealista pastisset com els que Agatha (Saoirse Ronan) elabora i amb ells enamora al nostre protagonista. Es tracta d’un petit homenatge modern i particular a les clàssiques comèdies d’embolics, a la vella i bella Europa, on l’opció de molts era asseure’s a prendre un te mentre la història anava escrivint pàgines que, com el te, acaben sempre amb un regust amarg. Laura Vidal

 

El passat 1 de febrer va néixer la Taula d'Arts Visuals de la Catalunya Central, una entitat que sorgeix de la inquietud dels seus membres per donar visibilitat als projectes del sector de les arts visuals al nostre territori. Es tracta d'una molt bona notícia! El seu objectiu principal és vertebrar els agents artístics de les nostres comarques que es dediquen a la producció o difusió de les arts visuals, i alhora impulsar i promoure iniciatives i projectes de creació contemporània. La seva voluntat és el servei públic, i està integrada per entitats i institucions relacionades amb la recerca, la formació, la difusió o la producció artística i ofereixen recursos, mitjans i recolzament als processos de producció en l'àmbit de la creació. Alhora, vol esdevenir una plataforma conjunta d'interlocució amb les administracions i ser referent per tal d'incidir en les polítiques culturals de la Catalunya Central. Cal celebrar l'arribada d'aquesta entitat i estar atents a les seves propostes. Maria Camp