«Acomiadar-me dels escenaris al costat del meu nét i del meu fill és el més bonic que hi ha»

per Aida Solà, 4 de maig de 2014 a les 19:58 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de maig de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
TEATRE-ENTREVISTA Montserrat Carulla és una de les actrius més reconegudes de Catalunya. Ha participat en sèries de televisió com Secrets de Família, Dones d’aigua o El cor de la ciutat. Al teatre, ha treballat en obres com Soparem a casa, El fiscal Recasens o el musical A little night music. Jota Bayona la va dirigir a El Orfanato, la seva última aparició a la gran pantalla..

Fora de l’àmbit professional, Carulla manté una forta implicació amb el moviment sobiranista, al qual dóna suport mitjançant xerrades o actes públics d’entitats com l’Assamblea Nacional Catalana.
 
Va debutar amb 27 anys al escenari del Teatre Romea. Després de més de 50 anys de carrera, quina valoració en fa?
-Que ha valgut la pena dedicar-me tots aquests anys a fer d’actriu i a la professió que més m’agrada.
 
Ha anunciat la retirada de l’escena teatral. Però, també ho farà del cinema i de la televisió?
-No, segurament no. Sempre dic que en el cinema i a la televisió hi ha la paraula màgica stop. Només existeix en aquests dos mitjans i permet aturar-se quan una cosa no ha anat bé per tornar-ho a gravar. En canvi, en el teatre això no es pot fer, ja que, un cop començada la funció, no es pot tornar enrere ni rectificar un error. Simplement, s’ha de tirar endavant. També és cert que el teatre té una característica única: la màgia... La comunicació que s’estableix amb el públic des del moment que el personatge surt a escena. I, des del meu punt de vista, el contacte entre el públic i l’actor és el més bonic que hi ha.

L'actiu en una imatge d'un vídeo de l'ANC

 
L’obra Iaia va ser escrita pel seu fill, Roger Peña. En aquesta obra, vostè interpreta el personatge de l’àvia. Se sent identificada amb el caràcter del personatge?
 
-No m’hi sento gens identificada. La iaia de l’obra de teatre i la iaia que sóc jo som molt diferents. La de l’obra s’assembla a la meva mare. Suposo que el meu fil es va inspirar més en ella.
 
Amb Iaia vostè se sent doblement còmoda, ja que, d’una banda, perquè treballa al costat del seu nét, l’Aleix Peña i, d’altra banda, perquè l’autor de l’obra és el seu fill Roger.
 
Sí, m’agrada molt perquè hi ha molta confiança. Podem parlar de tot sense cap por de molestar a ningú. A més, amb l’Aleix i el Roger sempre hi he tingut molt bona relació i a l’hora d’anar construint l’obra no hem tingut cap problema. En tot moment he acceptat les propostes del Roger, que també n’és el director. Poder-me acomiadar dels escenaris al costat del meu nét  i del meu fill  és el més bonic que hi ha. A part d’això, anar per tot Catalunya de gira i veure que els teatres estan plens de dalt a baix, sense cap butaca buida, és una satisfacció immensa.

Carulla en un moment de "Iaia"



Participació